Publicitat
Publicitat

La vida i les idees de Santiago Carrillo en 5 vídeos

Recuperem cinc vídeos en què l'històric dirigent comunista explica com va viure la guerra civil, l'exili, el 23-F i opina sobre temes tan actuals com la crisi financera

Santiago Carrillo, l'històric dirigent del PCE i figura clau de la transició espanyola, mort aquest dimarts, va mantenir-se lúcid fins al final, i va explicar les seves idees i vivències en nombroses entrevistes. En recollim cinc en format vídeo

1. Entrevista de Jordi Évole a 'Salvados' (La Sexta)

El presentador del programa, Jordi Évole, va visitar Carrillo a casa seva al març del 2011. Allà van conversar, entre altres temes, sobre l'afició de l'exlíder comunista als cigarrets i la memòria històrica, sobre la qual va rebatre l'argument del PP que és massa "dolorós" reobrir ferides: "Precisament aquesta és una raó per la qual cal recordar-ho. Perquè les coses que no es recorden es repeteixen". Va afegir: "La immensa majoria de la gent està per la reconciliació. La dreta fa molt soroll. Hi ha alguns polítics de dretes que sembla que necessitarien una guerra o dues cada segle per estar tranquils".

D'altra banda, va comentar: "Estic persuadit que a Aznar no li disgustaria gens una república presidencialista amb ell de president". Évole li va preguntar si, en cas que això, passés, tornaria a l'exili. "Almenys me n'aniria a Catalunya per estar a prop de la frontera", va respondre en broma.

2. Cara a cara amb Fraga sobre la memòria històrica a '59 segundos' (TVE)

Al desembre del 2008, el programa '59 segundos' va reunir Manuel Fraga i Carrillo per debatre la Llei de Memòria Històrica. Carrillo sostenia: "Les famílies de la gent que està a les fosses comunes tenen dret, i fins i tot, moralment, el deure, de donar sepultura cristiana o civil, segons les seves idees, als que estan enterrats allà, que són molts".

3. Carrillo relata com va viure el 23-F

En aquest vídeo Carrillo explica com va viure l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. Relata, des del Congrés, per què no es va tirar al terra, com es va sentir i la por que va viure quan els militars el van obligar a desplaçar-se i restar en una sala amb altres polítics: "Jo era el secretari del PCE, que havia entregat moltes vides en la lluita contra el franquisme, i no podia tirar-me al terra. Era un diputat escollit pel poble de Madrid, el representava, i no podia tirar-me al terra. Fins i tot vaig pensar què dirien els meus fills el dia següent si ho fes".

4. Records i reflexions vitals a 'Informe Semanal' (TVE)

La mateixa setmana que compliria 90 anys (al gener del 2005), Carrillo va ser entrevistat pel programa 'Informe Semanal'. Va parlar sobre els seus ideals: "Crec que he defensat sempre les llibertats democràtiques i que he estat sempre partidari de canviar el sistema econòmic i social que avui existeix, i segueixo sent tan partidari com fa 60 anys de canviar aquell sistema i creient que és injust".

Hi va explicar, també, com el febrer del 1939 es trobava a Catalunya i va organitzar la sortida dels soldats republicans a França: "La batalla de Catalunya va ser un dels periodes més dolorosos de la meva vida de militant, i en sortir per aquella frontera vam coincidir amb uns dies peciosos, de sol –que aprofitava l'aviació de Franco per atacar-nos–, i Catalunya estava preciosa. Perdre cada dia 10 quilòmetres d'aquell territori era tràgic. Quan vam creuar la frontera, el que no pensàvem cap dels que ho vam fer és que allò duraria prop de 40 anys".

5. Entrevista a 'Al rojo vivo', de La Sexta, a l'abril del 2012 (en el context de les protestes del 15-M)

Fa cinc mesos, Carrillo va ser entrevistat pel programa 'Al rojo vivo' per valorar les protestes del moviment dels 'indignats' i la situació social a l'Estat. "Al pas que anem, ni el sistema sanitari, ni l'educació, ni la investigació científica ni cap de les coses que han fet d'aquest país un país important i respectable, subsistiran", va opinar.

També va reflexionar sobre la crisi: "Aquesta crisi, provocada pels mercats, pel sector financer, és diferent i molt més greu que totes les que hem conegut, fins i tot la dels anys 30 del segle passat. Aquesta planteja, davant de totes les persones intel·ligents, que el capitalisme ja és un obstacle per al desenvolupament de la societat. I que cal buscar formes noves –que, sens dubte, no són el sistema soviètic– de col·lectivisme, de socialisme, de socialització. I aquesta sanitat pública, universal, gratuïta, etc, o l'educació, eren passos en aquesta direcció. Cal canviar el sistema. Jo tinc l'esperança que fins i tot gent molt conservadora se n'adonarà".

Més continguts de