Adolf Hitler o la ximpleria desencadenada

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsPoques hores abans del cop d’Estat que l’havia de convertir en dictador d’Alemanya per una nit, Adolf Hitler ens havia concedit una entrevista que no vacil·lem a qualificar d’interessant. [...] Ferit i empresonat, Adolf Hitler segueix essent per a nosaltres el mateix que, intacte i en llibertat, era: el ximple més substanciós que, des que som al món, hem tingut el gust de conèixer. Un ximple carregat d’empenta, de vitalitat, d’energia: un ximple sense mesura ni aturador. Un ximple monumental, magnífic i destinat a fer una carrera brillantíssima. (D’això darrer ell n’està més convençut que nosaltres mateixos.) Adolf Hitler és el cap del Partit Socialista Nacional; és el general en cap de les organitzacions de combat del Partit Socialista Nacional; i és el veritable director del diari Völkosche Beobachter -“L’Observador Popular”-, òrgan del Partit Socialista Nacional. És jove: no té quaranta anys ni de bon tros. [...] Ens rep al seu despatx del Völkosche Beobachter. Porta posat un impermeable amb la creu germànica brodada a la bocamànega. No es treu la gorra. Saluda militarment fent topar l’un contra l’altre els tacons de les sabates. Tota la gent que entra i surt del despatx mentre nosaltres hi som saluda de la mateixa manera. Hitler ens ofereix seient i comença a parlar tot seguit: -¿Espanyols, eh? Dos espanyols (anem plegats en Josep Pla i jo). Molt bé, molt bé. Dos espanyols... Nosaltres el deixem dir. [...] -La qüestió jueva [diu Hitler] és un càncer que rosega l’organisme nacional germànic. Un càncer polític i social. Sortosament, els càncers polítics i socials no són una malaltia incurable. Hi ha l’extirpació. Si volem que Alemanya visqui hem d’eliminar els jueus... [...] -El món [continua Hitler] no ha comprès la importància de la qüestió jueva per la raó senzillíssima que el món està dominat pels jueus. ¿Ho va veient clar, ara? La qüestió jueva és una cadena. Alemanya, si no vol morir, ha de trencar aquesta cadena. ¿Com? ¿De quina manera? Ja hem vist que el “progrom” no era possible. No queda més que l’expulsió: l’expulsió en massa. [...]