Albiol, la pitjor cara per a l’unionisme

El PP ha optat per afrontar el 27-S amb les seves pitjors armes. Els populars s’encomanen a la fórmula Albiol, que ja van intentar explotar amb escàs èxit en les passades eleccions municipals en diferents poblacions metropolitanes. I quina és aquesta fórmula? Doncs s’assembla molt a la del Front Nacional de Marine Le Pen a França, un patriotisme amb tocs xenòfobs que posa sempre sota sospita l’immigrant. A Badalona, Albiol va aconseguir accedir al poder i va ser alcalde quatre anys, però el seu mateix èxit inicial va portar-lo després a la derrota en propiciar la unitat en contra seva de la resta de forces. Això és el que passa quan un trenca consensos democràtics bàsics, quan un intenta dividir els ciutadans en funció del seu origen, la seva cultura, la seva llengua o el seu color de pell, quan un intenta “netejar” la diferència. Quan un juga amb foc, es crema. Afortunadament, la societat de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, va reaccionar contra aquest populisme ultra, que ara el PP intentarà posar en joc per liderar l’unionisme.

L’unionisme, doncs, té un problema. Albiol no dubtarà a tibar-lo cap als instints més baixos, a buscar la fractura social que cínicament diu que provoca l’independentisme. La competència pel vot espanyolista entre el PP i Ciutadans pot generar un espectacle lamentable que deixi encara més descol·locats el PSC i la mini-Unió de Duran. Però, atenció!, perquè a Europa hi ha molta menys tolerància que a Espanya amb els discursos excloents. Europa té molt clares les línies que no es poden traspassar, té ben identificats quins són els perills per a la democràcia. Un alcalde que ha jugat perillosament amb l’estigmatització de l’immigrant no és la millor carta per combatre un sobiranisme pacífic, democràtic i integrador. Si ja resulta poc creïble l’intent de presentar l’independentisme de Mas i Junqueras, de Romeva, Forcadell i Casals, com una revolució antidemocràtica, ara encara ho serà més. Qui és el radical aquí? Qui és el que posa en perill la igualtat d’oportunitats entre ciutadans? Qui és el demòcrata dubtós? Amb Albiol, el PP es treu definitivament la màscara: tot s’hi val contra l’independentisme.