Amor, alegria i simbiosi es troben al 080

BarcelonaL’amor és un gran catalitzador. I això ho sap molt bé la dissenyadora Celia Vela. Aquest sentiment universal és el fil conductor de les seves col·leccions. I la que va presentar ahir durant la tercera jornada del 080 no en va ser l’excepció. Però en la seva proposta per a l’estiu de l’any que ve, es va relaxar. Va diluir els seus característics jocs de volums i va apostar per unes siluetes més pures. Tampoc va aparèixer ni gota de negre, el seu color fetitxe. I és que la història d’amor entre un botànic i la seva dona es va declinar sobretot en els teixits: en cotons blancs, en chantilly fúcsia, lila i daurat, en un delicat punt maragda i en deliciosos jacquards amb estampats florals.

La dona de Celia Vela és sensual. Molt. Però aquest cop el poder de seducció el va concentrar en els tops biquini, una peça nova per a ella. Les seves models, amb precioses corones de flors naturals de Lourdes Bahí, eren la reencarnació de la bellesa. Etèries, fresques i sofisticades, sobretot quan lluïen top i faldilla, la combinació estrella d’una col·lecció on també es van veure vestits llargs, túniques vaporoses i shorts dels quals era difícil apartar els ulls.

Inspiració en els 80

Diametralment oposat a l’estil de Celia Vela hi ha Brain&Beast, que va desfilar just després a la carpa instal·lada a la pista de l’Estadi Olímpic. Amb Decalogue X, Ángel Vilda va revisitar els seus orígens com a dissenyador, per això abundaven les referències als 80. L’excés i la transgressió es van materialitzar en dessuadores tan llargues que semblaven vestits, faldilles amb volants exagerats, vestits amb perles i cascavells, texans fets de patchwork... Deliri unisex (homes amb faldilla!) i també un cert substrat de tristesa, accentuat potser pel maquillatge Pierrot dels models.

Qui sempre desprèn una alegria encomanadissa és Krizia Robustella. After sun, inspirada en les pijas que es passegen en iots, va ser una crítica mordaç a un estil de vida frívol. Fidel a l’ sport deluxe, va omplir la passarel·la d’estampats vibrants, colors àcids, siluetes oversize i moltes ganes de gresca. Ho resumia molt bé la jaqueta estil Chanel amb patró de bomber i les peces amb lemes tan corrosius com “ First class bitch ”.

Si Robustella és una ona expansiva, Pablo Erroz és pura introspecció. El dissenyador mallorquí va presentar Symbiosis, una col·lecció sublim en què va demostrar que el mateix concepte es pot treballar en looks d’home i dona. D’aquí la simbiosi, sobretot en les peces de denim i els estampats. Els vestits de noia van ser la peça estrella i ells van triomfar amb jerseis de tricot i shorts. Tot bastant sobri, amb una aconseguida elegància sport chic. Erroz va tornar a demostrar la seva bona traça amb les peces d’abric, encara que sigui estiu. I com a prova, el fabulós abric creuat sense mànigues o la gavardina de xarol.

Les marques comercials van trobar la inspiració submergint-se en els anys 70. Guillermina Baeza va fer una clara aposta pels banyadors, amb talls estratègics molt afavoridors, i els biquinis de triangles. Wom&Now va arrencar la seva desfilada amb uns eloqüents texans acampanats i una brusa blanca transparent. I Yerse es va amarar de la bohèmia setantera en vestits llargs i molts estampats geomètrics.

Custo es cuina a foc lent davant d’Iris Apfel

¿Custo vol reivindicar una altra manera de fer moda? Podria ser, si tenim en compte que ha decidit tornar al made in Spain i que la col·lecció de l’estiu que ve -que va tancar la tercera jornada del 080 i que al setembre portarà a Nova York- es diu Slow Food.

Sobre la passarel·la, Custo es va embriagar de l’estètica dels anys 70, amb pantalons acampanats, vestits car wash i tops papallona. La col·lecció femenina -colorista i explosiva- també va retre homenatge a les dones free sprit com Iris Apfel (asseguda al front-row de la desfilada), mentre que la masculina destil·lava romanticisme, amb jerseis calats i camises de blonda. ¿S’està cuinant un nou home? Diríem que sí.