ABANS D’ARA
Efímers 08/12/2014

Església i país

D’Antoni Deig (Navàs, 1926 - Manresa, 2003) a Qüestions de Vida Cristiana (n. 179, 1995). Des que va arribar al bisbat de Solsona -el 1990- va ser impulsor de la campanya pro Conferència Episcopal Catalana.

Antoni Deig I Clotet 1995
2 min

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] Encara que un dia el País arribés a prescindir de l’Església, l’Església no podrà prescindir mai del País, si no vol deixar de ser fidel a la seva missió. Per això, és més plausible dir, com ho ha fet un clergue barceloní, que “L’Església a Catalunya serà catalana o no serà”, que no pas la frase atribuïda al bisbe Torras i Bages “Catalunya serà cristiana o no serà”. Però, és que l’Església té res a aportar al projecte nacional, direu potser alguns? Malgrat els retrets que se li puguin fer, tots els historiadors més desapassionats reconeixen la gran aportació que l’Església ha fet per a la consolidació del País, a través dels segles. A les primeres pàgines del seu llibre “ Notícia de Catalunya ”, Vicenç Vives reconeix el paper decisiu que van tenir en el naixement de la Nació catalana les parròquies i els monestirs. [...] Si anéssim resseguint la història, podríem constatar de quina manera en els moments més crucials, l’Església, sobretot per mitjà de la clerecia de base, ha contribuït a la salvaguarda dels drets del nostre poble i, d’una manera especial, de la llengua. Així, podríem dir que no solament els poetes, també els capellans ens han salvat els mots. Encara són ben recents les dues dictadures i la transició en què, per salvar el patrimoni lingüístic i cultural de l’Església catalana, sovint va haver d’enfrontar-se a les pressions no sols de Madrid, sinó també del Vaticà. Voleu dir que la diferència actualment existent entre Catalunya i el País Valencià no és deguda en gran part a la diversa fidelitat que les respectives esglésies han tingut al seu País? [...] La catalanitat de l’Església no és pas cap opció conjuntural o estratègica. Sinó que respon a una llei bàsica del cristianisme: la llei de l’encarnació. L’Església és catòlica, o sigui, universal, no perquè prescindeixi de tot, sinó perquè ho assumeix tot. No perquè sigui abstracta, sinó perquè és concreta i local. A Catalunya, l’Església ha de ser catalana i com més catalana sigui, més universal serà. [...]

stats