L’actual papa acabarà amb la vergonya?

Si ara mateix hagués de citar aquí tots els casos de pederàstia que afecten l’Església, necessitaria l’espai del meu humil raconet, la pàgina sencera, la pàgina del costat, tot el diari, la resta de diaris que es publiquen a Catalunya i un disc dur farcit de terabytes. Si ara mateix hagués de citar aquí les vegades que l’Església ha pres mesures contra la pederàstia, em sobren les 3/4 parts de l’espai que ocupo habitualment en aquest diari. La doctrina oficial del Vaticà per afrontar abusos sexuals i violacions de menors ha estat el silenci i “els draps bruts es renten a casa”, una actitud absolutament intolerable per a qui pretén ser el referent moral de la societat. La reacció inadmissible dels dos últims papes davant milers de casos ha estat de complicitat amb qui ha destrossat la vida a milers de nens. Joan Pau II creia que airejar els fets desprestigiava la institució, cosa que l’inhabilita ad aeternum per representar res. Benet XVI, com a president de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va rebre durant anys els informes elaborats pels diferents bisbes. I no va fer res. I quan va ser papa va dir que sí, que faria. I tampoc. Això sí, mooolt de tant en tant el Vaticà ha demanat perdó. Ei, que està molt bé perquè el perdó és molt bonic, sobretot si va acompanyat d’alguna altra cosa més sòlida.

Fins que ha arribat Francesc. I ha demostrat que alguna cosa es pot fer. Fixi’s, de moment els capellans acusats de pederàstia ja han estat detinguts. I, el que és més important, ha assenyalat a la resta que potser aquest cop sí que s’ha acabat la impunitat. Ja seria hora.