Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

L’afluència de turistes a Catalunya bat rècords

Si no es posen límits al fenomen del turisme es corre el risc de matar la gallina dels ous d’or

No ha calgut esperar a acabar l’any perquè la xifra de turistes estrangers que han visitat Catalunya aquest 2014 ja hagi superat la de tot el 2013. Els 15,9 milions de visitants internacionals que han vingut fins al novembre, segons les dades de Frontur, suposen un nou rècord d’afluència i confirmen el Principat com l’autèntica locomotora del mercat espanyol: capta un 25,8% del total de turisme que rep l’Estat. Catalunya és el principal destí turístic espanyol, a molta distància del segon, que són les Illes Balears, amb un 18,3%. Espanya, amb 61,7 milions de turistes, també supera la xifra del 2013.

Si es miren les dades amb deteniment s’observa que Catalunya ha aconseguit desestacionalitzar el turisme, a diferència d’altres destins més lligats al sol i platja, com el País Valencià i les Canàries, i ha obtingut una afluència continuada al llarg de tots els mesos. I es tracta d’una tendència a l’alça. El mes de novembre del 2014 va rebre un 10,8% més de turistes internacionals que l’any passat, un 28,2% del total espanyol, un augment que només superen les Balears, amb una espectacular pujada del 24,9%. Com era previsible, la crisi del ruble i el conflicte d’Ucraïna han fet baixar el nombre de russos, però l’augment de britànics, francesos i belgues ha compensat aquest efecte.

No és cap casualitat que el rècord s’hagi assolit just l’any en què els veïns de la Barceloneta han sortit al carrer per protestar pels excessos i les molèsties que causen els turistes en zones determinades de la ciutat, on la concentració d’aquesta indústria fa difícil la convivència amb els habitants habituals. Les administracions han de saber trobar l’equilibri per no crear guetosnomés per turistes a la capital catalana i en algunes zones de la costa, on fenòmens com el turisme de borratxera (amb derivades tràgiques com el balconing ) poden arribar a convertir-se en un problema d’ordre públic. Fer aquestes remarques no és bonisme ni estar en contra del progrés. Justament al contrari. Si no es posen límits, serem nosaltres mateixos els que matarem la gallina dels ous d’or i posarem en perill un dels motors econòmics sobre els quals es fonamenta la lleu recuperació que tot just s’albira a l’horitzó.

Més continguts de