Diversos diaris explicaven ahir com Iceta tempta Mas amb la sociovergència per assegurar-li l’estabilitat de govern que li faltarà si ERC li retira efectivament el seu suport. El Periódico identificava l’alcavota: Soraya Sáenz de Santamaría, que manté contactes tant amb el líder del PSC com amb Duran. Però, en realitat, més que sociovergència potser caldria parlar de sociouniència (amb perdó per la fonètica del neologisme). La Razón explicava que Mas va rebutjar el pacte amb el PSC dies abans de signar el 9-N i oferia un subtítol cabirolesc, que cal deixar en castellà per apreciar-lo plenament: “ «No estoy en condiciones», dijo el president antes de echarse al monte ”.
La Moncloa, doncs, fent de casadora i dos diaris de Madrid prestant oportunes crosses mediàtiques a aquesta idea en forma d’editorial. El d’ El Mundo, ja imperatiu des del títol: “Mas ha d’oblidar ERC i el 9-N i pactar amb el PSC”. I La Razón també atacava per aquest flanc: “La governabilitat de Catalunya és avui més necessària que mai i Mas l’ha de fer possible”, i reclamava “esgotar la legislatura assossegadament” (curiós consell procedent d’un diari que ha intentat desassossegar-la tant com ha pogut). L’avantítol de l’Abc, per la seva banda, era “Desgovern a Catalunya”.
Més enllà d’editorials i titulars, les fotografies també jugaven a favor del canvi de socis. Junqueras apareixia en dos diaris ( La Razón i El Periódico ) en una d’aquelles imatges que fan les delícies dels editors gràfics: la mà sostenint i cobrint tota la cara, el front arrugat, la coroneta a la vista... Més que un retrat d’un polític en ple exercici de la seva activitat semblava un anunci d’ibuprofèn. D’abans de prendre’n, esclar.
