“ La Casa Blanca y el FBI consideran que la grabación es... auténtica ”. I la paraula auténtica Matías Prats la pronunciava amb contundència després d’una petita pausa de silenci que la separava del verb. Era la primera frase, la que obria les notícies d’Antena 3 per informar del vídeo de la decapitació de James Foley. Prats ho feia amb aquesta fórmula per generar un cert suspens. Igual que feia el Sr. Davies anys enrere per donar les solucions d’ El joc del segle. L’atrocitat d’aquesta notícia no era prou espectacle i calia amenitzar-la amb unes discretes dosis de suspens.
Per descomptat, tots els informatius van coincidir a emetre només la part del vídeo en què James Foley es dirigia a la càmera i també la del seu botxí amenaçant. S’entén que, tot i les peticions perquè no es difongués el vídeo, prevalia el dret a la informació. A TV3, per exemple, van explicar de paraula el fragment més salvatge, que no van emetre. És sorprenent, però, com tant a Cuatro com a Antena 3 i La Sexta les imatges imprescindibles del missatge jihaidista les van repetir unes quantes vegades, també com a recurs per il·lustrar altres aspectes de la notícia. A Antena 3 van utilitzar el vídeo fins a quatre cops, amb Foley de genolls al costat del seu assassí brandant el ganivet. A La Sexta fins i tot com a fons de pantalla a plató, per contextualitzar la notícia de què parlaven. I així és com un missatge fonamentalista bàrbar que s’hauria de fer servir amb summa prudència i calculant amb tacte quina part se n’emet s’acaba convertint en simple material televisiu de farciment amb estètica de Homeland.
