Moviment ‘paleo’: viure seguint l’essència del paleolític

BarcelonaNi mengen carn crua ni vesteixen amb draps. Els practicants del moviment paleo tenen telèfons mòbils, utilitzen internet i es traslladen en cotxe. El seu dia a dia és força similar al d’una persona qualsevol de les societats occidentals actuals, si no fos perquè intenten recuperar, en la mesura que poden, l’estil de vida del paleolític. Això significa, a grans trets, que combaten el sedentarisme a través del paleotraining i la paleodieta, un tipus d’entrenament i una alimentació basats en la vida dels homínids de milers d’anys enrere. “El cos humà té certs moviments gravats al genoma. Els paleotrainers potenciem un exercici físic i una dieta coherents amb la nostra fisiologia”, explica el fisioterapeuta Néstor Sánchez.

Ell va ser un dels creadors del moviment paleo, que va sorgir el 2007 a Lanzarote de la mà de sis metges, nutricionistes i fisioterapeutes. “Ens trobàvem amb molts pacients amb problemes d’esquena, dolors als genolls i obesitat”, recorda Sánchez. Per això junts van desenvolupar el paleotraining, un mètode en què el propi cos és la principal eina d’entrenament i tots els moviments tenen una funció. El resultat queda plasmat al llibre Paleotraining (Ediciones B, 2013). Lluny de les màquines de gimnàs, els practicants d’aquest mètode, anomenats paleotrainers, corren a l’aire lliure, s’ajupen, salten i empenyen objectes com ara troncs i pedres. Tot plegat segueix la premissa de “repetir moviments que hem fet tota la vida” i que qualsevol persona pot practicar, independentment del gènere, la forma física en què estigui i l’edat.

Entrenar-se amb la panxa buida

Amb més de 40 sistemes d’entrenament i 150 moviments, el paleotraining busca potenciar una bona salut, recuperar els percentatges de múscul i greix adequats, prevenir lesions i, sobretot, obtenir una postura corporal adequada. Un dels reptes dels seus promotors és aconseguir que, “quan veus la silueta d’una persona, no en puguis identificar l’edat”, assegura Sánchez. Sota el paraigua de la medicina evolutiva i la psiconeuroimmunologia, els paleotrainers se sotmeten a un entrenament personalitzat que consisteix en exercicis variables de diferents intensitats.

Un altre dels pilars fonamentals del mètode és el dejuni estratègic, és a dir, entrenar-se amb la panxa buida. “El nostre metabolisme està preparat per moure’s quan es vol escapar dels depredadors o quan necessita menjar”, apunta Sánchez, que justifica que fer exercici després dels àpats “atura la digestió”. En canvi, si es practica en dejú, el cos utilitza el greix com a base energètica i produeix dopamina, un neurotransmissor que redueix la sensació de cansament. Però els impulsors del paleotraining són conscients que vivim en una societat marcada per la rapidesa i la falta de temps, en què mantenir una bona forma física és una prioritat per a pocs. Per adaptar-se a aquest entorn, els exercicis que proposen es poden fer en sessions d’entre 20 i 60 minuts i els resultats, segons Sánchez, “es noten en poques setmanes”.

Descalços i com una tribu

Malgrat que el paleotraining es pot practicar a l’exterior, a Catalunya ja han aparegut algunes sales que també el promouen des d’espais tancats. Es tracta de paleo health points i són centres on, a part de poder-s’hi entrenar, s’ofereix assessorament nutricional als usuaris. A Barcelona, en les pròximes setmanes s’inaugurarà el centre de paleotraining més gran de l’estat espanyol, mentre que a Girona la primera sala va obrir al juliol i ja té prop de cent membres.

Allà es proporciona una planificació personalitzada a cada usuari i un seguiment dels seus controls antropomètrics per saber l’evolució de paràmetres com el percentatge de greix, la massa muscular i els perímetres corporals, entre d’altres. “A cada paleotrainer se li fa un entrenament a mida, en funció dels seus objectius físics”, explica un dels responsables del centre, Kike Sanjurjo. Els usuaris, que poden accedir a la sala durant tot el dia, duen a terme els exercicis descalços per aprofitar al màxim el potencial dels peus.

A més, per fomentar “el concepte de tribu” i aconseguir que els membres “se sentin part d’alguna cosa” el centre organitza entrenaments en grup que tenen lloc tant a la mateixa sala com a l’aire lliure, en diverses àrees urbanes de la ciutat. “Volem que la gent millori la seva manera de viure i ho faci acompanyada”, assenyala Sanjurjo, que insisteix que, més enllà de l’exercici físic, també cal “prendre el sol i dormir les hores necessàries per gaudir d’un descans òptim”.

La dieta del paleolític

Moure’s és fonamental per als amants de la vida paleo, però no és l’únic factor lligat a una bona salut. “Darrere molts mals actuals, com ara el restrenyiment, la panxa inflada i símptomes hepàtics, s’identifica un buit en l’alimentació”, subratlla el nutricionista Carlos Pérez, que és un dels principals impulsors de la paleodieta a l’estat espanyol.

Seguint els preceptes del moviment paleo, aquesta dieta consisteix a menjar només aquells aliments propis de l’època del paleolític. En termes generals, es tracta d’àpats fets a base de carn, peix, ous, tubercles, oli d’oliva i fruites i verdures, i evitar els olis vegetals, les substàncies refinades, la llet, les farines i el sucre, entre altres productes. “Per a la majoria de gent, la farina ocupa un 60% de la seva alimentació al llarg del dia”, exposa Pérez, que considera que “àpats amb un predomini del pa, la pasta i l’arròs no segueixen una veritable dieta mediterrània”.

La paleodieta també evita els cereals i els llegums perquè contenen antinutrients, un disruptor endocrí que provoca inflamacions a l’aparell digestiu. Segons Pérez, “el gluten, la lactosa i la cafeïna són els aliments més reactius per al cos humà”. El nutricionista també destaca que “en societats actuals que viuen com al paleolític, no es registren ictus, problemes cardiovasculars, colesterol ni diabetis”, i considera que “la piràmide nutricional, amb el pa i la pasta en la base, és la gran mentida del segle XX”. Tot i aquesta crítica, emfatitza que la paleodieta s’ha de seguir “sense radicalismes” i que “no passa res per menjar una pizza un dia”.

Un repte rere l’altre

La Isabel Cort va provar el paleotraining després d’algunes experiències sense èxit amb les màquines de gimnàs. “Arribava a un límit però no anava més enllà, no tenia visió de millora”, admet la Isabel a l’ARA. Després de diversos mesos practicant el paleotraining, té molt clar, afirma, que no tornarà al mètode anterior. “Ara vaig millorant cada dia, sempre tinc reptes i rendeixo més”, explica aquesta paleotrainer, que està satisfeta perquè ha guanyat potència a les cames, força als braços i agilitat.

Com la Isabel, l’Anna Blázquez, una altra paleotrainer, també diu que ha experimentat canvis en la seva vida en sumar-se al moviment paleo. Ella té un problema de tiroides que li provocava alts i baixos emocionals, un fet que, segons explica, ha reduït gràcies a la dieta equilibrada i a l’entrenament constant. “Em sento més bé, i tinc menys migranyes i estrès”, apunta Blázquez, que assegura que el seu marit “ho nota molt”. Elles són clars exemples que el passat més primitiu pot perviure en una societat moderna i tecnològica.

Què en diuen els antropòlegs?

Comparar la nostra salut amb la d’un ésser humà del paleolític és pràcticament impossible, segons els experts. En primer lloc, perquè aquesta època comprèn un període de milers d’anys en què van conviure homínids molt diferents, des dels Homo habilis fins als neandertals i els Homo sapiens, entre molts altres. Però no només això. Els coneixements de com vivien aquests éssers prehistòrics provenen de les restes esquelètiques i les evidències culturals que s’han trobat, de manera que és complicat determinar exactament quin era el seu estil de vida.

“Tot el que sabem sobre la seva salut és gràcies a les troballes òssies, que ens indiquen patologies cròniques o afectacions directes a l’esquelet, com ara lesions”, assenyala la catedràtica d’antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Assumpció Malgosa. Per tant, saber si tenien diabetis, colesterol o obesitat resulta molt complicat, malgrat que la catedràtica d’antropologia biològica les considera “malalties modernes”. Sí que s’ha establert, però, que l’esforç físic era present en el seu dia a dia i eren éssers robustos, sobretot els neandertals. “Hem comprovat que tenien insercions musculars més fortes i els ossos més gruixuts”, afirma Malgosa. De fet, els homínids del paleolític eren nòmades i es movien pel territori “carregant tot el que tenien”, a part de viure “en un entorn amb perills i depredadors” que els obligaven a estar en bona forma. Ho explica també el catedràtic en prehistòria de la UAB i premi Icrea Rafael Mora, que precisa que també necessitaven la força per “enfrontar-se directament amb la presa a l’hora de caçar-la”.

Pel que fa a la nutrició, tampoc es pot determinar amb exactitud quina era la dieta dels homínids. “Sabem en què consistia la seva alimentació genèricament, però no què menjaven ni cada quan”, detalla Malgosa. Tot i això, s’ha pogut observar que “tenien poques càries” i “consumien aliments més abrasius, és a dir, que desgastaven més les dents”. Amb tot, els experts no tenen clar que la seva dieta fos perfecta, ja que algunes restes trobades indiquen aturades en el creixement “que podrien estar causades per infeccions o bé per una mala nutrició”. Tots dos catedràtics coincideixen a afirmar que, malgrat l’elevada mortalitat infantil, l’esperança de vida “en general no superava els 40 anys”. Segons Mora, aquest fet es justifica en part perquè el procés biològic d’aquests homínids era molt més ràpid que el nostre, ja que es reproduïen amb 14 o 15 anys. El catedràtic en prehistòria també assenyala que “cada espècie s’ha adaptat al seu medi”, de manera que “nosaltres tenim un aspecte diferent del seu perquè vivim en un altre entorn i amb uns altres coneixements tecnològics”.

Precisament, tant ell com Malgosa creuen que “evitar el sedentarisme fa que el nostre dia a dia sigui més saludable”, però veuen amb escepticisme el moviment paleo. Amb els coneixements del passat humà més remot, la seva opció passa per combinar els beneficis de l’època actual i una vida sana.