On sopem avui? A casa del cuiner

Barcelona“Cultiva el teu talent a la cuina, mostra al món el teu art culinari i la teva hospitalitat i guanya-hi diners”. Aquesta és la crida que fan des de la xarxa social Social Eaters a tots els cuinetes a qui els agradi rebre gent a casa. Es tracta d’una start-up catalana fundada per tres enginyers que esgarrapen hores del seu temps per organitzar experiències gastronòmiques. Connecten usuaris, amfitrions i convidats a través del menjar, el que es coneix com a social dining. Primer va ser la moda dels restaurants clandestins, després la revolució dels restaurants pop-up o efímers i ara, entre els foodies, els àpats a domicilis particulars són els més cotitzats. No tenen res a envejar als que se serveixen en molts establiments convencionals. Per als viatgers que no volen sentir-se guiris i procuren impregnar-se de la cultura i la manera de viure dels autòctons, és de tast obligatori.

Què us ve més de gust: un asado argentí, tapes creatives o un menú amb aromes de Turquia? Són només tres de les propostes que ofereix Yves Nicolier, de mare suïssa i pare turc, a la seva torre d’Esplugues de Llobregat, amb una decoració càlida d’aires provençals i vistes espectaculars sobre Barcelona. “Sóc cuiner autodidacte des dels 9 anys i, quan vaig tenir el meu primer fill, vaig decidir deixar el màrqueting online per explorar i gaudir la meva gran passió”.

Darrere els fogons acostuma a haver-hi cuiners aficionats, però també n’hi ha de professionals, com Xabi Bonilla, que després de passar per diversos restaurants estrellats és feliç “cuinant amb sabatilles d’estar per casa” al seu loft del Poblenou, un dels barris on aquesta tendència està arrelant més. Allà també hi té l’espai de creació Elsa Yranzo, una dissenyadora d’interiors a qui li encanta “sorprendre els comensals a l’hora de trobar-se el menjar”, que serveix en vaixelles gens convencionals o penjat d’estructures de fusta que ella mateixa crea. Tot això passa a Casamitjana 15, l’antiga ebenisteria dels seus avis, actualment l’estudi del seu pare, un escultor que en més d’una ocasió corona la vetllada reptant els convidats a treure l’artista que porten dins.

Experiències fins a l’últim detall

L’Yves, el Xabi i l’Elsa són alguns dels amfitrions de Social Eaters. “Nosaltres ens volem diferenciar oferint esdeveniments gastronòmics molt cuidats. Per això seleccionem amb molta cura els nostres amfitrions i els llocs que ofereixen. Fins i tot a vegades intervenim en el disseny de l’experiència”, comenta Josep Laborda, cofundador de Social Eaters, que per ara treballa a l’àrea de Barcelona i Madrid. “Aquest any, per Sant Fèlix -avança-, farem un brunch en un balcó de la plaça de la Vila de Vilafranca per veure els castells”.

Són ben diversos els espais que es transformen en restaurants improvisats, des del menjador o la terrassa passant per les golfes o el celler, fins a l’estudi de treball. Igual que l’oferta gastronòmica, que satisfà els paladars més exigents amb esmorzars, brunchs, dinars, sopars, tallers de cuina i degustacions. Aquí, assenyala Andrea Ruani, el que més triomfa en aquests moments és la cuina japonesa i la cuina creativa nikkei, la fusió de gustos nipons i llatinoamericans, principalment peruans. Ell és el responsable a Espanya d’Eat With, una start-up israeliana “amb visió mundial” que amb només un any i mig de vida ja para taules a 33 països per satisfer tots els que “busquen experiències autèntiques”.

La cosa va de trobar-se online i menjar offline. Aquestes plataformes, inspirades en el model d’intercanvi d’habitatges Airbnb, actuen com a intermediàries entre amfitrions i convidats i s’emporten un tant per cent sobre el preu total de l’àpat, que de mitjana oscil·la entre els 25 i els 35 euros (n’hi ha de més barats i també de més cars). Els cuiners convoquen esdeveniments a través del portal web i els comensals s’hi apunten. A l’hora de la festa, els xefs agafen lloc com la resta quan els clients ho sol·liciten. Així, doncs, la seva funció va més enllà de mostrar les seves dots culinàries. “El component social és un requisit imprescindible per ser un bon amfitrió”, subratlla Laborda, que destaca la importància de “tenir empatia amb els convidats i l’habilitat de crear un ambient confortable entre gent que d’entrada no es coneix”.

Actualment no hi ha cap normativa que reguli aquest fenomen. Les xarxes socials actuen com a meres intermediàries. Tenen un rol neutral, tot i que disposen d’un codi intern de bones pràctiques, sobretot relacionades amb la higiene, però també amb l’atenció que han de rebre els comensals que els cuiners acolliran a casa seva. La responsabilitat legal, doncs, recau sobre els amfitrions. A banda, òbviament, del carnet de manipulació d’aliments, alguns dels que s’hi dediquen de manera recurrent han creat les seves pròpies associacions gastronòmiques.

El menjar uneix aquí i a la resta del món. És el pretext perfecte per “fomentar l’hospitalitat i una altra manera de relacionar-se, més directa”, assegura Ruani. Compartint cultura i valors al voltant de la bona taula. El consum col·laboratiu està de moda. Ha arribat amb la crisi i ho ha fet per quedar-se.

Turisme gastronòmic a casa dels altres

Menjadors aventurers, us recomanem alguns dels amfitrions més valorats si marxeu fora de vacances

Nova York

Al barri hipster de Williamsburg, a Brooklyn, les creacions de la japonesa Ai ja són en boca de tothom. Prepara menús degustació de cuina nipona vegetariana amb verdures i hortalisses orgàniques conreades a l’hort urbà que té al terrat. L’espai, un loft bohemi farcit de plantes i bicicletes dissenyades pel seu marit. Més underground impossible.

Londres

“Cuinar amb amor alimenta l’ànima”. Aquest és el lema de la Marta i la Claudia, dues italianes àvides de conèixer gent d’altres cultures que viuen en una acollidora caseta al barri de Camden. Aquest estiu pretenen deixar els comensals bocabadats amb la seva “deliciosa i visualment impressionant magdalena de lasanya casolana”.

París

Periodista, DJ selector (sense introduir cap efecte sonor) i cuiner aficionat. Parisenc a tocar del Bois de Boulogne i rodamón alhora. És el Thomas. Totes les ressenyes n’elogien el menjar, també el vi, però sobretot l’excel·lent conversa, que fa perdre la noció del temps. Un amfitrió per conèixer al principi de l’estada a la capital francesa. Deixeu-vos guiar.

Rio de Janeiro

L’Alessandro està estudiant cuina i ha sigut finalista al reality Cozinheiros em Ação, una mena de MasterChef. Els hostes fan gana amb una copa de vi escumós mentre contemplen la badia de Guanabara. A casa seva els espera la feijoada i la tapioca, sí, però també altres receptes tradicionals brasileres passades pel filtre creatiu d’un carioca aspirant a màster.

Roma

Una família romana molt divertida que no plegarà fins que quedi buida l’última cadira acompanya la Barbara en els sopars que convoca en una localització del 1600 al Trastevere, el cor històric de la capital italiana. Algunes de les seves exquisideses: la clàssica mozzarella arrebossada in carrozza, carbassons farcits de gorgonzola, saltimbocca a la romana (filet de vedella amb pernil i sàlvia), lasanya amb beixamel, pèsols, espinacs i gorgonzola i tiramisú casolà. L’àpat de la Barbara al Trastevere inclou apartament gratuït, wifi i s’hi accepten criatures.

Tel Aviv

Ara hi ha més d’una cinquantena d’àpats a la capital cultural d’Israel, on va néixer Eatwith. Però ens quedem amb els que firma l’Ofir al seu loft de sostres infinits. Després de portar els convidats al seu mercat preferit -per fer-hi la tria- els delecta amb plats de la nova cuina de Tel Aviv i reinterpretacions de la cuina mediterrània.