Ni corredor mediterrani ni nou 9-N

ELS DILLUNS ja són complicats tot ells, però el d’ahir era un dilluns incòmode, enganxós, repetitiu, un dia dels que se’t queda cara de Bill Murray vulguis o no. Les notícies noves eren velles. Primer, la Cambra de Comerç de Barcelona denunciant que el govern espanyol segueix centrant la inversió en allò que no és estratègic: l’any que ve destinarà més diners al corredor atlàntic que al corredor mediterrani. Europa li marca les inversions prioritàries però continua fent les que li dóna la gana. Fa mandra comentar-ho, ja està tot dit, semblava d’un passat farcit d’incompetències i malbarataments, però és rabiosa actualitat. Sobretot rabiosa.

En paral·lel, aquesta mena de nou cas Gürtel, que és el mateix de sempre però amb l’agreujant que és nou i els casos són recents. I tornem a recordar caducades lliçons de superioritat moral de personatges com Esperanza Aguirre, que ahir va demanar perdó per la brutícia del que era el seu número dos. Desanimen els casos tan frescos perquè vol dir que els frescos de sempre continuen a la seva, que la transparència incòmoda que vivim no serveix ni per frenar corrupcions renovades.

I, segurament per tapar-ho, donant-nos categoria de cortina de fum, Rajoy reinicia el bucle del TC i, al final sí, ves per on, inicia els tràmits per fer que el Constitucional, sempre al seu servei, prohibeixi també el nou 9-N. Un titular que pugui tapar una estona la vergonya dels seus nous casos. Ni corredor mediterrani, ni votar, ni explicacions, ni aturar la corrupció. Si només fos cosa d’aquest dilluns. Però vivim encallats en un gran dilluns, una broma de mal gust, un malson repetitiu de velles noves males notícies.