ABANS D’ARA
Efímers 29/11/2014

Pere Quart

De l’entrevista de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a TVE (IV-1978). Avui fa 115 anys del naixement de Joan Oliver, Pere Quart (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), intel·lectual esperançat.

Montserrat Roig 1978
2 min

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEncara veig el poeta Pere Quart, l’escriptor Joan Oliver, impertorbable i desafiant, alçar-se entre els clams dels estudiants durant tres dies de març, el 1966, al convent de Caputxins de Sarrià. Començà el seu poema: “Jo sóc la vaca de la mala llet...”, i al seu voltant hi hagué un silenci ritual. En Joan Oliver ha estat, per a molts, el retrobament amb la consistència anterior, sense falsos romanticismes ni miratges enlluernadors. Irònic, escèptic o pessimista, com vulgueu, els ulls potser cansats o entendrits del nostre poeta amaguen sempre un sentiment insubornable i una tendresa sense límits. [...] Poeta, autor de teatre, prosista, Joan Oliver i Pere Quart caminen entre l’apocalipsi i un cert moralisme controlat, com un savi que es resisteix a deixar-se batre per la mediocritat i l’estultícia, perquè en el fons, encara creu en “el desordre creador i la dolorosa inquietud esperançadora”, tal com ha dit en un dels seus versos. [...]

-Moltes vegades, Joan, m’has dit, així tot conversant, i ho has escrit, a més a més, en algun article, que la realitat catalana actual et deixa perplex. Per què?

-Completament perplex.

-Tot i així, conserves l’esperança.

-L’esperança no es pot perdre, perquè és suïcida deixar l’esperança [...] Els catalans reivindiquem la Generalitat, que és el que va destruir Franco amb una guerra d’agressió. En canvi, ells no poden reclamar la República, perquè amb una monarquia teocràtica a Madrid, no hi pot haver, aquí, un Parlament republicà. Voldria creure que és possible!

-De tota manera, ¿creus que hi ha alguna esperança per al país?

-Sembla que ens n’anem cap a una mena de Mancomunitat ampliada. Vint anys d’escola catalana obligatòria i gratuïta potser ens permetrien d’absorbir la immigració. Aquest és un problema enorme. Ara com ara Catalunya és un país, però encara no torna a ser un poble, una comunitat política. Sense consciència cívica una democràcia no funciona, és un simple tapabruts. Els joves tenen la paraula... [...]

stats