Publicitat
Publicitat

A Catalunya encara queden platges poc freqüentades on és possible gaudir d'un bany tranquil

Platges íntimes

A Catalunya encara queden platges íntimes, secretes, poc freqüentades. Són espais d'aigües cristal·lines on és possible gaudir d'un bany serè, sense aglomeracions ni els crits estridents dels venedors de cocos i de gelats, sense necessitat de lluitar per aconseguir dos metres quadrats de sorra i sense patins que t'impedeixin nedar plàcidament. Us presentem 20 cales que permetran al Robinson que molts porteu dins somiar que heu arribat a la vostra illa deserta.

Les platges més solitàries solen ser les més inaccessibles i llunyanes. Per arribar-hi has de conduir bastant i caminar encara més. No solen tenir un gran aparcament al costat. Al contrari, per accedir-hi sovint has baixar per un pedregar exposat a un sol inclement. Un cop hi arribes, descobreixes que trobar-te en una platja salvatge té un preu. Algunes resulten incòmodes perquè són de pedres i perquè els serveis són pocs o inexistents. És a dir, que en la majoria dels casos no disposarem de dutxes ni de lavabos, de servei de salvament, d'accés per a minusvàlids, de papereres, xiringuito ni lloguer d'hamaques.

Amb tantes mancances, la bandera blava no onejarà mai en la pràctica totalitat d'aquests oasis. És el preu que haurem de pagar a canvi de tenir unes hores de tranquil·litat a la vora del mar.

A Catalunya, les platges verges es concentren, sobretot, a la Costa Brava. En el blog Costabravas.com n'hi ha 180 de referenciades. Àlex Rigola, autor dels textos juntament amb Blanca Pons, coneix bona part d'aquests espais privilegiats. Per a ell, el secret que encara es conservin en el seu estat natural no és altre que la dificultat per accedir-hi.

Rigola delimita tres grans zones on es poden trobar cales íntimes: entre Lloret i Tossa, entre l'Estartit i l'Escala i al cap de Creus. Tot i això, hi ha altres "oasis de gran valor natural", remarca Rigola: "Probablement el més excepcional és la platja des Castell, a Palamós, i la seva part nord, que arribaria fins pràcticament el cap Roig. Un altre seria Illa Roja, a Begur, una de les més fotografiades de la Costa Brava".

A causa del seu aïllament, a les cales íntimes s'hi acostuma a practicar el nudisme. Com en tot el litoral, hi està prohibida l'acampada i fer-hi foc, i és obligatori emportar-se'n les deixalles. Això sí, en moltes ocasions la promesa d'arribar a una platja secreta després d'una llarga caminada no impedeix que les aigües estiguin plenes de petites embarcacions d'esbarjo fondejades. En el nostre litoral la intimitat sempre és relativa.

Oasis naturals: les 20 cales més solitàries

El Fangar (Deltebre)

La immensitat de la platja garanteix als banyistes que fugen de les multituds el grau d'intimitat necessari. Amb sis quilòmetres de llarg i 500 m d'ample, el Fangar permet gaudir d'un dia de platja en un espai natural protegit.

Estany Podrit (Ametlla de Mar)

És una petita cala de 60 metres situada entre petits penya-segats. S'hi pot accedir per la carretera N-340 i també per l'autopista AP-7 (sortida 39). A més, les instal·lacions disposen d'aparcament.

La Roca Plana (Tarragona)

Una de les platges més valorades del litoral tarragoní és la Roca Plana, amb un accès difícil. Juntament amb les cales Jovera i Fonda, el 2011 va rebre el distintiu de Platges Verges d'entitats ecologistes de la demarcació. L'accés és difícil.

Platja de Garraf (Sitges)

El petit nucli de Garraf té una platja relativament tranquil·la a només mitja hora de Barcelona i amb estació de rodalies. Disposa de tots els serveis. Una de les poques platges aïllades de Sitges és la Descargolada.

Platja la Vinyeta (Calella)

Al peu de la N-II, la platja de la Vinyeta és molt freqüentada per nudistes perquè està relativament isolada. La llengua de sorra, de 200 metres, té roques a banda i banda. A diferència d'altres, en aquesta s'hi pot trobar un xiringuito.

Sa Boadella (Lloret de Mar)

Els caminants que fan el camí de ronda de la Costa Brava se solen sorprendre en descobrir la bellesa de les cales de Lloret. El to rogenc de la pedra i les pinedes a tocar d'aigua són dos dels encants d'aquesta cala que, a més, és al peu dels jardins de Santa Clotilde.

Futadera (Tossa de Mar)

La carretera de Tossa a Sant Feliu presenta alguns dels paratges més salvatges de la Costa Brava. La cala Futadera és també coneguda com la dels 300 esglaons. Paga la pena l'esforç de baixar-hi.

Roques Planes (Calonge)

Disposa d'una petita platja de sorra però sens dubte el seu element més característic són les roques erosionades pels elements que s'endinsen dins del mar, oferint als banyistes un perfecte solàrium natural.

Cala Canyers (Palamós)

És una caleta de poc més de cinquanta metres entre es Castell i cap Roig. Té dues casetes de pescadors. De cala Canyers surt, en direcció nord, un camí de ronda que passa per nombroses cales interessants.

Cala Estreta (Palamós)

Per a alguns és, sense discussió, la millor platja salvatge de la Costa Brava. No té cap construcció a la vora i per arribar-hi s'ha de caminar uns tres quarts d'hora des de la també paradisíaca platja des Castell de Palamós.

Cala el Crit (Mont-ras)

Cala petita i d'accés fàcil, és molt a prop dels Jardins de Cap Roig i de les illes Formigues i rep el nom del crit que, segons la llegenda, va fer una noia de la rodalia en ser segrestada i morta per un pirata.

Cala Illa Roja (Begur)

Aquesta cala està presidida per un penya-segat i per una imponent mola rocosa de tons rogencs convertida en illot. S'hi pot accedir tant des de sa Riera com des de la platja del Racó, a Pals, caminant per les roques.

Platja Fonda (Begur)

Aquesta cala és al sud del cap de Begur, als peus d'un penya- segat. S'hi accedeix per una llarga escala. És un amagatall natural, amb sorra gruixuda i fosca. A causa del difícil accés, només disposa d'un petit xiringuito a l'estiu.

Tamariua (Port de la Selva)

A un quart d'hora de Port de la Selva en direcció al cap de Creus, s'arriba a una cala amb nombrosos tamarius. Les aigües hi són transparents, té sorra gruixuda i és molt freqüentada per naturistes.

Cala Pelosa (Roses)

És fàcil accedir a aquesta platja de sorra negra. El cap Norfeu la protegeix de la tramuntana, raó per la qual va ser durant molts anys un refugi natural per als pescadors i, avui, per a les embarcacions d'esbarjo.

Tavallera (Port de la Selva)

És una de les platges més inaccessibles de Catalunya, de manera que és, també, una de les més salvatges. Està orientada al nord i s'hi arriba des del Port de Selva després de dues hores de caminada.

Cala Culip (cap de Creus)

D'accés restringit durant molts anys per la presència del Club Méditerranée, la cala Culip, prop del cap de Creus, és una de les preferides d'Àlex Rigola pel seu misteri, per les roques amb formes animals que l'envolten i pel seu fons marí.

Platja del Borró (Colera)

Situada entre Llançà i Colera, la platja del Borró és fàcilment accessible amb cotxe. El pròxim cap Ras convida a descobrir els búnquers que Franco hi va fer construir durant la Segona Guerra Mundial.

Cala Ti Ximo (València)

El litoral del País Valencià, pla i altament urbanitzat, ofereix poques platges íntimes i recollides. Tot i això, cala Foradada (a Vinaròs), cala Cap Blanc (a Calp) i cala Ti Ximo (a Benidorm) són de difícil accés i força tranquil·les.

Sa Cànova (illes Balears)

Una de les millors platges verges de les illes Balears és sa Cànova, a Artà, a la costa est de Mallorca. Són prop de dos quilòmetres de petites dunes, entre Son Serra de Marina i la colònia de Sant Pere, en un espai declarat d'interès natural.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT