Publicitat
Publicitat

Que ens ignorin perquè miren el mòbil ja té nom: 'phubbing'

Una plataforma d'Austràlia ha iniciat una enginyosa campanya per aturar aquesta pràctica

Cada dia, durant un dinar en un restaurant, un total de 39 persones seran ignorades pels seus companys de taula, que preferiran actualitzar el seu estat de Facebook, revisar Twitter o enviar un correu electrònic. És un avís humorístic d'una plataforma nascuda aquest estiu a Austràlia per posar fi a aquesta pràctica tan habitual, que ja té nom propi: phubbing , una combinació de les paraules angleses phone (telèfon) i snubbing (ignorar).

"El phubbing s'ha estès arreu del món. Imagineu-vos un futur amb parelles assegudes en silenci. Relacions basades en actualitzacions d'estat. L'habilitat de parlar o comunicar-se cara a cara completament eradicada. S'hi ha de fer alguna cosa, i s'ha de fer ara. Si, com nosaltres, penseu que el phubbing se'ns ha escapat de les mans, feu-ho córrer. Feu servir aquesta web per aturar els phubbers per sempre". Aquest és el missatge amb el qual es presenta Stopphubbing.com, la plataforma que ja ha unit més de 26.000 persones en contra d'aquesta pràctica.

El seu responsable és Alex Haigh, un noi de 23 anys acabat de graduar a Melbourne. La idea li va venir mentre discutia amb un grup d'amics la molèstia que significa estar parlant amb algú i que pari més atenció a la pantalla del mòbil que al seu interlocutor. Aprofitant que aquest estiu ha estat de pràctiques a l'agència de publicitat McCann, i amb l'ajuda d'alguns companys, Haigh ha pogut engegar una plataforma web amb cara i ulls.

A principis d'agost un diari de la ciutat, el Herald Sun , se'n va fer ressò i el fenomen va passar a ser global: la web va començar a rebre milers de visites, i la idea d'Alex Haigh va sortir en diaris de Singapur, Àustria i el Regne Unit. "La BBC em va trucar. Tot aquest rebombori no me l'esperava per res del món", afirma Haigh. "Ara treballo a McCann, em van acabar donant una feina", explica molt content a l'ARA.

Els 7 pecats capitals

Per conscienciar la societat contra el phubbing , la web d'Alex Haigh ofereix tot tipus de serveis: des d'una carta personalitzable per enviar-la als phubbers que coneguem fins a cartells per descarregar -que molts cafès i restaurants australians ja han penjat a les seves parets- amb missatges com "Deixa el telèfon a la butxaca i tingues una conversa amb el món real" i "Respecta el menjar, la música i la persona que et fa companyia".

Stopphubbing.com fins i tot ha habilitat un mur de la vergonya per compartir imatges de phubbers que hagin comès el crim d'ignorar algú amb el mòbil. És l'única manera d'aturar-los, diuen des del portal, sempre amb un toc d'humor: "No us reprimiu, perquè ells no ho faran. Sigueu brutals".

Segons Alex Haigh, aquest costum està tan estès que si fos una plaga arrasaria la superfície equivalent a sis vegades la Xina: "Alguns experts en etiquetes ja han batejat el phubbing com la fi de la civilització", diuen a Stopphubbing.com. La majoria de phubbers , expliquen, fan servir el mòbil per cometre 7 pecats capitals, que la web enumera: "Actualitzar un estat. Enviar un missatge a algú millor que tu. Comprar música. Buscar Chuck Norris a Google. Jugar a algun joc. Buscar una bugaderia automàtica. Riure en veu alta per una broma que tu no has fet".

Qüestió de 'netiqueta'

Quan en una trobada social hi ha un dispositiu digital pel mig, com ara un smartphone , "podem parlar de netiqueta social", diu a l'ARA Francesc Grau, consultor de comunicació digital. Netiqueta com a contracció de net (xarxa, en anglès) i etiqueta , entesa com a conjunt de normes de bon comportament. Segons Grau, la netiqueta aconsella prioritzar sempre l'atenció a les persones que tenim al davant i no als dispositius digitals. "Tampoc cal demonitzar el fet d'utilitzar el mòbil, el que és incorrecte és abusar-ne", subratlla l'expert.

Per fer un ús responsable del telèfon mòbil, Francesc Grau recomana intentar que el dispositiu passi tan desapercebut com sigui possible. És a dir, silenciar sons i vibracions i situar-lo en un lloc discret. Consultar-lo el mínim de vegades, fer-lo servir només si és imprescindible. El millor, però, és aprofitar els breus moments de desatenció o soledat i només si realment estem pendents d'alguna cosa important, conclou Grau.

Ara bé, si de veritat voleu tallar d'arrel amb el phubbing també podeu fer cas de la plataforma Stopphubbing.com i jugar a la phublotto . Les normes són d'allò més senzilles. Abans que portin els plats, apileu tots els telèfons mòbils sobre la taula. La primera persona que toqui el seu smartphone ho pagarà car: s'haurà de fer càrrec de la factura de tota la taula.

Més plataformes: criminals de la Comic Sans

Des de fa temps, a internet es lliura una de les batalles més aferrissades que existeixen des que la tecnologia va entrar a les llars: la creuada contra l'ús de la tipografia Comic Sans. Una de les darreres plataformes que vol combatre aquest tipus de lletra és comicsanscriminal.com, que parteix d'una premissa molt simple: "Ets un criminal de la Comic Sans, però nosaltres estem aquí per ajudar-te". El web alerta que aquesta tipografia només hauria d'utilitzar-se quan el públic té menys d'11 anys, i recull tot tipus de casos en què s'ha abusat de la famosa lletra arrodonida. A Platteville, per exemple, un poble de Wisconsin (EUA), tots els rètols de les ambulàncies estan escrits en Comic Sans. A Surrey, un comtat d'Anglaterra, la policia imprimeix els bans per denunciar casos d'abusos sexuals en aquesta tipografia.

La plataforma que porta més temps lluitant en aquesta guerra, però, és Ban Comic Sans (bancomicsans.com), fundada el 2002 per dos dissenyadors gràfics. Des de fa 11 anys, Holly i Dave Combs recullen tot el que es diu de l'odiada tipografia i tots els crims que es cometen en el seu nom. Un exemple és l'àlbum commemoratiu del Papa Benedicte XVI que el Vaticà va publicar al seu web en motiu de la seva retirada. Les 62 pàgines de l'àlbum estaven escrites en Comic Sans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT