Rajoy ha aconseguit col·locar la seva foto fent un tram del Camí de Sant Jaume amb Angela Merkel en la majoria de portades. La imatge simulava un robat però era un posat de manual: ells dos apareixien sols en un bucòlic entorn, però la realitat estava plena de periodistes, personal de seguretat i... intèrprets. Rajoy i Merkel no comparteixen cap idioma, així que l’aparent diàleg entre ells era pura escenificació; teiatro a joc amb les portades laudatòries que aplaudien la benedicció merkeliana a Rajoy. El titular que més despullava les intencions de la visita era el d’ El País, justament l’únic diari de Madrid que no comprava la foto a portada: “Merkel busca que Espanya s’uneixi al seu front a favor de l’austeritat”. Ningú dóna marcs a quatre pessetes, venia a dir.
Realment importa on es va fabricar el ganivet?
Una obligació del mitjà és apropar la realitat al lector, i una estratègia habitual per fer-ho consisteix a subratllar les vinculacions locals en les notícies globals. Però prendre’s al peu de la lletra aquest precepte aboca a casos com els dels diaris del grup Vocento, que dedicaven tota una pàgina a explicar com el ganivet amb el qual van degollar el periodista James Foley estava, probablement, fabricat a Ermua. ¿Importa o és pur pintoresquisme? Es reeditava així la fascinació viscuda fa un any, quan es va saber que una de les olles que va es van fer explotar a la Marató de Boston era de la marca Fagor. “Com ha pogut arribar aquest ganivet espanyol a un terrorista jihadista?”, es pregunta la crònica. I, molt científicament, ella mateixa es respon: “De moltes maneres”. Així, aportant informació.
