Ricard Garcia Vilanova, els ulls de l’horror de Síria

BarcelonaJa fa més d’un any que Ricard Garcia Vilanova va ser alliberat després de passar 194 dies segrestat per l’Estat Islàmic mentre cobria la guerra de Síria. Però ahir, en la presentació de la seva exposició sobre el conflicte, va preferir obviar l’episodi. “Prefereixo no parlar-ne perquè, al cap i a la fi, les víctimes són els civils -afirmava amb ganes d’aparcar el tema-. Per a mi el que va passar és un simple accident laboral”. El comissari de l’exposició, Ricard Mas, va resumir després la posició de Garcia: “Si el Ricard parla del segrest o es queixa, ha guanyat l’Estat Islàmic. I no vol permetre que això marqui la seva carrera. Ell és un periodista, no una víctima”.

A Llampades en la foscor, que es podrà veure fins al 18 d’octubre a La Virreina, el periodista pren la paraula. Els vídeos i fotografies de Garcia Vilanova ofereixen, segons Mas, el testimoni de “l’únic fotògraf que ha estat a Síria des de l’inici de la guerra” i ha viscut “tots els canvis imperceptibles en el conflicte que no s’han vist a les notícies”. Des del seu primer viatge, l’octubre del 2011, quan es va infiltrar a la província d’Idlib i va assistir a les primeres manifestacions contra Al-Assad, el fotògraf recorda haver viscut “situacions més pròpies del cinema que del periodisme” a causa de la dificultat per entrar al país legalment i fer la seva feina. “Després es van obrir les fronteres i la situació va millorar, però amb l’aparició de l’Estat Islàmic i el seu intent de controlar els mitjans les condicions de treball s’han tornat a degradar”, diu Garcia Vilanova.

La màxima de Capa

L’exposició s’organitza en diferents àmbits: l’impacte de la guerra sobre els nens, la destrucció de les ciutats, el paper de les dones i els combats armats. Les imatges de Garcia Vilanova trenquen la barrera entre observador i objecte. “Sempre es guia per la màxima de Capa que deia que si la foto no és bona és perquè el fotògraf no era prou a prop. I gràcies als objectius que fa servir, sembla que els personatges estiguin enganxats a la càmera, com si volguessin sortir de la foto”, observa Mas.

Algunes de les obres de l’exposició que l’autor ha volgut destacar més són tres fotografies de dibuixos realitzats per nens. “Donen la visió més autèntica de la guerra i, en només tres imatges, resumeixen la seva realitat -diu el fotògraf-. El dibuix de l’Aman és com el crit de Munch, captura l’horror de viure en guerra. I el de la Silaba, una nena de 10 anys, representa una decapitació de l’Estat Islàmic”. Per Garcia Vilanova, el que diferencia la guerra de Síria d’altres conflictes on ha treballat abans és que a Síria la població civil és un objectiu directe. “A Líbia, fins i tot a la ciutat que va servir de refugi a Gaddafi, abans d’entrar els soldats van fer un passadís humanitari per deixar sortir els civils. Van morir-ne alguns, però no eren l’objectiu. En canvi, a Síria els franctiradors disparen al cap de nens”, recorda.

‘Selfies’ de guerra

El comissari alerta sobre la importància de les imatges de vídeo, “tant o més representatives del treball de l’autor que les fotografies”. De fet, Garcia Vilanova treballa amb dues càmeres enganxades que comparteixen el mateix focal. I algunes de les fotos les dispara mentre filma, de manera que l’àudio captura el clic de la càmera. En un dels vídeos de l’exposició, un soldat mostra a càmera les imatges del seu telèfon mòbil. “Per primera vegada en la història els soldats es filmen durant el combat, selfies de guerra. I fins i tot filmen com maten els enemics”, comenta Mas. Un altre vídeo segueix uns soldats en el seu avanç a través dels carrers d’una ciutat enemiga, esquivant les bales i creuant a tota velocitat per sortir de la línia de foc. La càmera de Garcia Vilanova, testimoni silenciós, sempre va al darrere per captar la cruesa del moment i l’impacte inesperat de la mort.

En el seu horitzó immediat, el fotògraf té previst viatjar al Txad, Nigèria i l’Índia, però Síria l’espera. “La meva intenció és tornar-hi, tot i que cada vegada és més complicat informar per culpa de l’Estat Islàmic. Mentre pugui fer la meva feina, que és transmetre històries, vull fer-ho”, diu. El perill no l’amoïna. “Més perill corren ells, que no tenen la possibilitat de decidir quan marxen”, diu, oblidant que, durant uns mesos, ell tampoc va poder.

Concurs per designar el nou director

La comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, va anunciar ahir que l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) convocarà un concurs públic per designar el nou director o directora de La Virreina en substitució de Llucià Homs, el responsable de promoció de sectors culturals durant el mandat passat. “El concurs públic serà l’eina que l’Ajuntament utilitzarà per nomenar nous directors dels centres artístics municipals i seria estrany no convocar un concurs per a La Virreina”, diu Sureda. El nomenament del nou director del centre haurà d’estar resolt el primer trimestre del 2016, però abans del concurs, segons Sureda, l’ICUB organitzarà una taula sectorial amb els diferents equipaments culturals amb participació municipal -el CCCB, l’Arts Santa Mònica i Hangar serien alguns dels interlocutors- per definir els objectius del centre i perquè hi hagi un acord “sobre l’escena d’arts visuals a Barcelona i que no hi hagi duplicitats”.

Sureda, que no es va voler allargar sobre el tema per no eclipsar la presentació de Llampades en la foscor, no va voler precisar si hi haurà una direcció per al centre d’art contemporani Fabra & Coats o si se seleccionarà una direcció comuna a totes les fàbriques de creació. Tot i els nous aires de canvi, això sí, Sureda ha assegurat que el nou consistori respectarà “els compromisos i la programació” fixats per l’anterior equip de Jaume Ciurana.