La notícia deia: “L’Ajuntament de Pamplona ha posat en marxa una campanya per combatre la violència sexual durant les festes de Sant Fermí”. L’acompanyaven fotos de noies a collibè que, situades en una plaça a rebentar de gent fora de si (la majoria havent-se begut la collita anual de vi de la casa), aconseguien ajuntar a la zona dels seus pits nus (i rodalia) unes 42 mans. Mirant només la zona citada, la imatge és d’assetjament, sí. Ara bé, si mires la cara de les noies, en un 98% dels casos riuen. Què passa? En desenes de guies turístiques i de reportatges emesos al planeta, els sanfermines són presentats com una festa de disbauxa etílica on tot hi està permès. I els guiris hi van buscant reproduir les imatges que veuen en publicacions i televisions. I les dues més celebrades són per als nois fer balconing (però més lleugeret) llançant-se des de dalt la font de La Navarrería a sobre de la gent (aquest any ja hi ha hagut un ferit greu) i per a les noies aixecar-se la samarreta i mostrar els pectorals. En aquest segon cas, el que era només ensenyar un any va convertir-se en lleugers tocaments i ha acabat en descontrol. Un descontrol volgut i provocat. Un tema a banda és la violència sexual que hi ha a la resta de la festa, que ni és volguda ni és provocada. Problema? D’aquesta no se’n parla. No surt als mitjans i no té res a veure amb les escenes de les noies que surten a les fotos dels diaris (i de les guies) rient. Però, esclar, oferir segons quines imatges potser seria una propaganda que espantaria el turisme i, per tant, afectaria el gran negoci en què han convertit els sanfermines.
