Tothom ho sabia (o més)

Som un fantàstic país on tots sabem què passarà abans que passi. Ah, i a més sabem els motius pels quals aquesta cosa ha passat i per què han actuat com han actuat les persones que han tingut i tenen relació amb la cosa. Ara bé, la nostra gran especialitat és no dir, un cop ha passat la cosa, per què, si la sabíem, no vam dir res. I sí, m’estic referint al conegut com a cas Pujol.

Total, que tothom ho sabia. Bé, o hi ha uns quants experts especialitzats a dir que “tothom” ho sabia. I se suposa que aquest “tothom” també els inclou a ells. El dubte és per què, si ells ho sabien, no van dir res. Coi, si tu saps que Jordi Pujol té no-sé-quants milions a Andorra, el més lògic, com a venerable ciutadà responsable que ets, és anar al jutjat de guàrdia a denunciar-ho, no? I si ho sabies, vas callar i ara dius que ho sabies, com a mínim hauries d’explicar per què no vas dir res. Potser és que no vas trobar el moment, cosa que últimament es veu que passa sovint. Bé, això o pots criticar-te molt durament per haver emmudit. O fins i tot pots callar, que en alguns casos és el més recomanable, bàsicament per no fer el ridícul.

I després hi ha el concepte “tothom”. Se suposa que “tothom” ens inclou a tots (i a totes). Però resulta que, per exemple, jo no en sabia res. I conec molta gent que tampoc en sabia res. Per tant, els que ho sabien i van callar també saben que tots els altres ho sabíem. I com carai ho saben? Però el seu saber és tal que també saben els motius pels quals Jordi Pujol ha confessat. I, com que els vessa la saviesa, segur que també ho han encertat. Felicitats.