Jo tampoc hi entenc gaire, però havia llegit que la gent autodefinida com a neoliberal (o ultraliberal) és, bàsicament, molt partidària del sector privat. O, més ben dit, gens amiga de la gestió pública. Però ara he descobert que ho tenia mal entès. Molt mal entès.
¿Recorda vostè José María Aznar López, portaveu a Europa de l’ultraliberalisme més ultra, oi? De fet era tan defensor de la cosa privada que va repartir les empreses públiques espanyoles entre amics, coneguts i saludats a la llotja del Bernabéu. Doncs bé, algú tan defensor de la cosa privada resulta que té una fundació anomenada FAES que, des de l’any 2003, ha rebut 31.574.019 euros, als quals cal sumar-hi els 758.081 cobrats aquest 2014. En total, 32.332.100 euros que, per entendre’ns els que tenim una edat, són uns 5.400 milions de pessetes. Tenint en compte que estem parlant de diner públic, recoi, quanta ultraliberalitat, no troba?
¿I recorda Esperanza Aguirre? Una altra megaultraliberal que quan va dimitir de presidenta de la Comunidad de Madrid no va tardar ni cinc minuts a recuperar la seva plaça com a funcionària de l’Instituto de España de Turismo. Escolti, però si a vostè li agrada tant l’olor de privat, ¿per què reocupa una plaça que ha tingut oblidada des del 1979? Ara, que l’anomenada esquerra té el mateix concepte de la propietat. Magdalena Álvarez acaba de recuperar la seva cadira de funcionària d’Hisenda on, per cert, no seia des del 1993. Cobrant durant anys el que ha cobrat, hauria estat un detall solidari deixar la plaça i buscar-se la vida a la privada, no troba?
