Antonio López és un artista ràpid. Extremadament veloç. Si es presentés a un concurs de pintura ràpida, tindria l’obra acabada un minut abans de començar la competició. Ara fa 20 anys, Speedy López va acceptar pintar un retrat de la Família Reial espanyola. Si tot va bé, el tindrà acabat a l’octubre. L’octubre que ve. En aquest temps, ell ha anat fent. Al seu ritme. Bé, i la Família també ha anat fent al seu ritme. De fet, ha fet tant que la Família Reial que surt al quadre (el rei Joan Carles, la reina Sofia i els seus tres fills), d’aquí pocs dies ja no serà la Família Reial. I el rei que hi surt ja no serà ni rei.
A la contraportada del diari El País d’ahir, Antonio López explica que va “cada dia de la setmana, de 12 a 5 de la tarda, sense pausa per dinar, al Palau Reial”. I afirma: “Allà faig el que puc amb les dificultats que suposa fer un encàrrec”. I aquest “faig el que puc” inclou que, acostumat a pintar del natural, ara no pot treballar amb els models originals sinó amb unes fotos que els van fer en el seu moment. Però, tot i el handicap, el pintor no es queixa perquè “sabia que no podria tornar a ells amb facilitat per precisar un detall del seu rostre o un moviment”. I aquí és quan un servidor exclama: “Ah, no? La Família Reial no ha anat cada dia durant 20 anys de 12 a 5 (sense pausa per dinar) a fer de models? Però, això què és? Quina desconsideració cap a l’artista!!!” Sort en tenim, però, que López és ràpid i ja té pràcticament acabat el quadre de la coronació de la infanta Elionor. Concretament, com a presidenta de la Tercera República.
