L’últim informe sobre igualtat de gènere de la Comissió Europea dóna alguns motius per a l’optimisme, si bé es tracta d’un camp en què els avenços són encara massa lents. Des del 2002, per exemple, la taxa d’ocupació femenina ha crescut cinc punts, del 58% al 63%, en una progressió que segurament ha sigut frenada per l’impacte de la crisi, que ha fet més dura la competència per accedir al mercat laboral. Es poden veure avenços també en la presència de directives en les empreses privades, que ha passat de l’11% al 18% en els últims quatre anys. La comissària europea Viviane Reding considera, segurament amb raó, que aquest augment es deu a la pressió de Brussel·les, que ella ha liderat, i ahir recordava que tot i així l’actual desproporció continua sent enorme i suposa una gran pèrdua de talent per a l’economia europea, tenint en compte que el 60% dels llicenciats universitaris són dones.
Les xifres en general, però, no són gaire diferents de les que ja es coneixien, i el que queda clar és que cada pas per assolir la igualtat demana un gran esforç i topa amb moltes resistències. De fet, hi ha un element cabdal que no ha variat, i és la bretxa salarial entre homes i dones, és a dir, la diferència entre el que cobren elles i ells de mitjana per una hora de feina. A la UE es manté estancada en el 16,4%, i a Espanya puja fins al 17,8%. La feina de la dona continua sent menysvalorada, i en part això està relacionat, precisament, amb aquesta infrarepresentació de directives en les grans empreses i, fins i tot, en el món de la política.
Tot plegat, sumat a l’evidència que la majoria de dones segueixen dedicant el triple d’hores a les feines de la llar que els homes, provoca injustícies amb repercussions greus de cara al futur, quan la bretxa salarial es reprodueix també en la bretxa entre les pensions. La feminització de la pobresa és una evidència i només amb la pressió legislativa i la consciència social que calen més estructures públiques que facilitin la conciliació, es podrà mirar de revertir aquesta tendència. Caldrà encara molt feina per aconseguir que aquestes bretxes siguin només una dada històrica.
