No poques persones deixen anar la frase que encapçala aquest article quan fan evident una flagrant manca de coneixements científics bàsics. Resulta una justificació prou sòlida perquè ningú no els pugui retreure res. Tot bon ciutadà queda com un avergonyit illetrat si no ha llegit Shakespeare, si l'únic Homer que coneix és el d' Els Simpson o si no ha visitat mai el Museu del Louvre de París. La gent se'l mirarà amb menyspreu i comentarà amb condescendència com pot ser que es relacionin amb algú tan poc llegit. Però no passa res si la mateixa persona no sap qui era Nikola Tesla, es confon a l'hora de calcular un senzill percentatge, està convençuda que el càncer es cura amb imposició de mans o creu que el bosó de Higgs és un personatge d' El Senyor dels Anells . I és que, a ulls de bona part de la societat, una persona no pot sortir de casa sense disposar d'uns coneixements humanistes bàsics però es pot estalviar els científics. Seria curiós veure què passaria si un bon dia tota la gent de ciències es prengués la seva particular revenja i decidís ignorar tot el que no té a veure amb numerets i fórmules. Que, per exemple, passés per alt qualsevol llei pel simple fet d'estar redactada amb lletres i no amb equacions i, un cop davant el tribunal, amb cara de xaiet a punt de ser degollat, esgrimís com a única justificació: "Senyor jutge, m'ha d'entendre. És que jo sóc de ciències".
