L’exposició al plom en la infantesa augmenta el risc d’Alzheimer

L’exposició a altes dosis de plom dels més petits condiciona el desenvolupament del cervell, fins al punt que pot deixar una empremta que obri pas a la malaltia neurodegenerativa

Salvador Macip
3 min

Fa temps que se sap que el plom és dolent per a la salut. Si n’ingerim, encara que siguin dosis petites, podem tenir problemes al cor, al sistema digestiu, als ronyons o als nervis. Els seus efectes resulten més evidents en els nens, que pateixen problemes de desenvolupament del cervell quan hi estan exposats. Per això, en els últims anys s’ha fet obligatori eliminar qualsevol resta de plom que hi pogués haver a la llar, sobretot en pintures i joguines, les principals fonts de contaminació. Un grup d’investigadors de la Universitat de Rhode Island (Estats Units), dirigit per Nasser Zawia, ha descobert encara un altre motiu per témer el plom: en un article publicat recentment a la revista NeuroToxicology descriuen per primera vegada una possible relació biològica entre el consum de plom durant els primers anys de vida i l’aparició de demències en edats avançades.

Pistes per trobar la causa real

Les malalties neurodegeneratives s’han convertit en un problema important a mesura que augmentava la nostra esperança de vida. Els casos de demència eren anecdòtics a principis del segle passat, mentre que avui ja superen els 35 milions arreu del món. Com que el nombre de persones que viuen més enllà dels 65 anys continuarà creixent, cal esperar que aquesta xifra augmenti al llarg de les pròximes dècades. L’OMS ha calculat que un 0,5% de la població mundial tindrà demència el 2030, i altres estudis prediuen que la xifra podria ser tres cops més alta a mitjans segle XXI.

Actualment, la forma de demència més habitual és la malaltia descrita per primer cop el 1906 pel psiquiatre alemany Alois Alzheimer. Es presenta com una pèrdua de la memòria, confusió, problemes en la parla i, a mesura que avança, trastorns del caràcter, ansietat, paranoia i un deteriorament cognitiu generalitzat. És la conseqüència d’una destrucció progressiva de neurones, sobretot a la zona del còrtex cerebral, per motius encara no del tot clars.

Es creu que podria tenir alguna cosa a veure amb l’acumulació anòmala de proteïnes al cervell. Les principals serien les plaques de proteïna betaamiloide i els cabdells neurofibril·lars de la proteïna tau.

El fet que la causa real no es conegui és el motiu principal pel qual no tinguem cap tractament per curar, frenar o prevenir aquesta malaltia. És, per tant, essencial investigar-ne els orígens si volem trobar algun dia la manera de controlar-la.

Per això són importants els treballs de científics com Zawia, que podrien proporcionar-nos una part de la resposta que busquem.

Nivells molt alts

El grup de recerca que encapçala Zawia ha seguit un conjunt de macacos que van ser alimentats durant la seva infantesa amb una fórmula que contenia quantitats elevades de plom. Vint-i-tres anys després d’iniciar l’experiment, els científics han vist que aquests micos tenen una acumulació al cervell tant de les plaques com dels cabdells de proteïnes associades amb l’Alzheimer.

Les quantitats són fins a tres vegades més altes que les que van administrar als animals control. A més, han descobert que el plom havia alterat el material genètic dels micos, de manera que una bona part de la proteïna tau que fabricaven els seus gens tenia una estructura irregular. Segons els investigadors, això demostra que el plom crea una sèrie de canvis permanents en el cervell jove que, dècades després, podrien contribuir a la degeneració de les neurones. Malgrat que el cervell dels macacos és força proper al nostre, encara s’ha de demostrar que aquesta correlació existeix també en el cas dels humans. Per la naturalesa de la malaltia, els estudis d’aquesta mena són llargs i complexos de fer, per això pot ser que passin dècades abans no obtinguem dades concloents.

En tot cas, són els primers resultats que relacionen d’una manera directa la degeneració neuronal de la vellesa amb la presència de plom a la dieta en la infància. Això és rellevant perquè encara hi ha països on els nens estan exposats a dosis altes de plom. De fet, molts dels adults que ara s’acosten a la tercera edat han crescut en entorns contaminats, i això podria explicar en part l’augment de casos d’Alzheimer. La dada positiva és que les regulacions actuals sobre el plom podrien portar a una reducció dels casos de demència en el futur. Per exemple, fa anys que ja no s’utilitza en les canonades d’aigua.

stats