No són pocs els predicadors que repeteixen sense defallir que la crisi portarà coses bones, que és una oportunitat que servirà per canviar de model econòmic i virar, per fi, cap a l'economia del coneixement.
No sabem si aquest viratge es produirà (de moment només veiem que es retalla dràsticament la inversió en recerca, alhora que es mou cel i terra per atreure casinos i crupiers), però sí que és cert que la crisi ja està provocant canvis en la societat, alguns dels quals insospitats. Ho publicava recentment Plos One: segons un estudi fet en vuitanta persones, els homes estressats se senten atrets per dones significativament més grasses que els que no estan sotmesos a tanta pressió. Els investigadors, del Regne Unit i de Malàisia, no s'atreveixen a establir les causes d'aquest canvi de preferència i insinuen alguna possible estratègia evolutiva. Mentre esperem que es faci l'estudi a la inversa, podem dir que les dones que viuen pendents de la imatge i sotmeses a l'esclavatge de la bàscula estan d'enhorabona. Veient que la crisi va per llarg i l'estrès no para d'augmentar, és qüestió de temps que girem l'esquena a cossos esprimatxats i escardalencs, que ens desempalleguem dels productes per aprimar i les plataformes vibratòries i tornem a tenir com a model d'atractiu les formes voluptuoses que pintava (un estressat?) Rubens al segle XVI.
