Publicitat

Viatge al present dels farmacèutics Salvador

Entre els segles XVII i XIX, en plena revolució científica, una nissaga d'apotecaris barcelonins va crear un dels gabinets científics més valuosos d'Europa

Una pedra de ronyó de vaca marina per detectar si una beguda estava enverinada. Unes boles amb argila que van ser les primeres pastilles. I ungüents, molts ungüents, entre els quals n'hi havia algun per guarir les picades dels escorpins amb els quals entre els segles XVI i XVIII convivien els barcelonins. Aquestes i moltes altres fórmules magistrals són les que per aquells temps els germans Salvador, apotecaris i naturalistes, preparaven a la seva farmàcia al carrer Ample de Barcelona. El remei que no tinguessin ells no el tenia ningú a la ciutat. Hi anaven clients d'arreu. Alguns d'il·lustres i de ben lluny, com el duc d'Alba. També feien de proveïdors d'altres apotecaris i metges.

La farmàcia, però, tan sols era la punta de l'iceberg de la seva activitat. A la rebotiga hi guardaven una impressionant biblioteca, un herbari únic i moltes altres rareses. També s'hi reunien els intel·lectuals de l'època i, fins i tot, amb les peces més interessants, van muntar el que va ser el primer museu de la ciutat obert al públic, a imatge dels museus de rareses que en aquella època hi havia per tot Europa. La vàlua de tot plegat era tal que no és estrany que amb el setge del 1714 els Salvador s'afanyessin a guardar en un lloc ben segur la seva col·lecció.

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT