El sincrotró Alba il·lumina l'art gòtic català

Des de l'aire, l'edifici del sincrotró Alba pot semblar un ovni a l'estil més vintage . També suggereix la pupil·la d'un ull enorme (30.000 m de superfície), una imatge més apropiada per a aquesta gran instal·lació, que a l'interior amaga un gran anell on s'acceleren partícules a prop de la velocitat de la llum per convertir-les en rajos que permetin veure l'interior de proteïnes, crear nanopartícules amb noves propietats o descobrir nous materials. Des que es va inaugurar, el maig del 2012, ja hi han passat més de 360 usuaris. Ara, després d'una parada de manteniment a l'estiu, torna a funcionar.

Per al nou curs, la mirada del gran ull de l'Alba penetrarà dins d'una de les obres del gòtic català que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el retaule de santa Úrsula, del segle XV. Amb aquest projecte l'Alba s'estrena en l'estudi d'obres d'art. Amb tan sols unes micres de mostra, el seu potent i concentrat feix de raigs X permetrà que investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) coneguin quins vernissos es van fer servir aleshores per protegir els pigments del retaule.

La recerca en pintures al sincrotró té un doble interès. Per una banda, per determinar quins són els millors procediments de conservació i protecció de les obres. Per l'altra, observant els materials i les tècniques que es van fer servir es poden concretar les influències que van rebre els artistes. Les anàlisis permetran obtenir proves científiques de la relació entre els diferents pintors i escoles durant la transició del gòtic al renaixement al segle XV. "Ara parlem molt de globalització, però antigament en l'art la globalització era molt comuna", afirma Trinitat Pradell, investigadora de la UPC que porta el projecte juntament amb Nativitat Salvadó.

Viatge al passat

El grup d'investigadors de la UPC té una àmplia experiència com a usuaris de llum de sincrotró per tal d'estudiar obres d'art catalanes. Al sincrotró ESRF de Grenoble i al Diamond, a prop d'Oxford, han analitzat força mostres d'obres del romànic i el gòtic del MNAC, del centre de restauració de la Generalitat i de la catedral de Tarragona, entre d'altres. Han identificat diferents tipus de composició dels colors grocs, que indiquen que les pintures que van utilitzar els artistes del gòtic català es van portar durant una època d'Itàlia (té més silici que venia de la indústria del vidre) i, durant una altra, d'Holanda.

La seva intenció és que la recerca que han estat fent fins ara a Grenoble es traslladi a Cerdanyola, a l'Alba. "Si estem més a prop, treballarem més bé i això ens permetrà adaptar millor els equipaments a l'experiment que volem fer", explica Pradell. De moment, però, una part de la recerca la continuaran fent al Regne Unit, ja que el seu accelerador té una línia preparada per a una tècnica que l'Alba encara no té: l'espectroscòpia d'infrarojos.

Com en un restaurant

Al sincrotró Alba hi ha en marxa set línies de recerca, però està preparat per tenir-ne més de 30. El sincrotró permet produir llum en una àmplia gamma de longituds d'ona. Per fer-ho, per l'interior d'una gran anella de 268 metres de perímetre hi circulen electrons a una velocitat pròxima a la de la llum i en condicions de buit absolut, per no xocar amb cap molècula d'aire. Al llarg del recorregut, un sistema d'imants guia els electrons en els revolts i els desvia perquè surtin per una línia on se situa la mostra a analitzar. El feix que hi arriba compta amb moltes longituds d'ona superposades que cal destriar amb tecnologia molt sofisticada, segons l'experiment que es vulgui fer. "És com la carta d'un restaurant, l'investigador pot triar la que li interessa més per a la seva recerca", explica Gastón Garcia, subdirector de l'Alba. Cada línia està especialitzada en una certa longitud, en funció del tipus d'estructura que es vulgui visualitzar.

L'estudi d'obres d'art utilitza un ampli ventall de longitud d'ona segons el que es vulgui veure. La llum d'altres sincrotrons ha servit perquè, per exemple, investigadors holandesos hagin trobat un quadre de Vincent van Gogh amagat sota la pintura d'un altre. Un altre espectre del feix microscòpic de raigs X va servir per esbrinar per què els grocs dels seus quadres s'estan tornant més marronosos. A més, en algunes teles, la transformació és més ràpida que en d'altres. Els científics van identificar la reacció química entre la pintura i el vernís que accelera que el groc crom es torni marronós.

Nous horitzons

Observar com s'organitzen els àtoms pot interessar en camps molt diferents. A Cerdanyola, bona part de la recerca que s'ha fet fins ara s'ha centrat en el camp de la biomedicina, en l'estudi de l'estructura de proteïnes. La primera publicació científica amb segell Alba ha estat sobre una proteïna involucrada en el càncer de pàncrees que està estudiant l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB).

Malgrat la desacceleració del desplegament de les seves línies a causa de la crisi, la demanda per part dels usuaris ha sobrepassat les previsions. "Rebem el doble de propostes de les que podem atendre", explica Caterina Biscari, directora del sincrotró Alba. El 80% vénen d'Espanya, la meitat són catalans.

Els usuaris privats podrien arribar a suposar entre un 3% i un 5%, explica Biscari. "Som un servei públic, però també és interessant que les empreses vegin la utilitat d'Alba per innovar", diu Biscari. El centre té ja convenis amb Henkel, que investigarà per trobar nous adhesius; Almirall, interessada a trobar noves molècules per a fàrmacs, i investigadors que indirectament treballen per a l'automoció.

El sincrotró funciona oficialment des del maig del 2012. De les 8.800 hores que té un any, el sincrotró opera durant unes 4.600, explica Garcia. Les línies funcionen les 24 hores, els set dies de la setmana. Sovint, els investigadors que porten els seus experiments a l'Alba hi dormen al costat, literalment, o a l'hotel més proper. Cada hora de funcionament costa 495 euros i no és qüestió de desaprofitar-ho.