AntropòlegEl malestar creixent per la gestió política i la intervenció financera internacional s'havia traduït fins ara en vagues generals i sectorials que paralitzaven el país. Ara, a més, el moviment dels indignats s'estén arreu del territori grec com una taca d'oli.
La crisi social que viu Grècia és la més important des de la caiguda de la dictadura militar el 1974, una crisi que s'explica per les dràstiques retallades impulsades pel govern, però també per les característiques del sistema econòmic actual, que no acaba d'encaixar amb certes pràctiques que defineixen la societat grega.
Quin paper tenen els partits polítics?Una partitocràcia governa el país des de fa 30 anys
El cansament per la bipolarització de l'esfera política, representada pel Partit Socialista Panhel·lènic i per Nova Democràcia, ha estat un dels clams més sentits entre la ciutadania a l'hora d'expressar el seu malestar per la situació actual.
La partitocràcia que governa el país des de fa més de 30 anys ha entrat en un cicle endèmic de decadència, amb una sèrie de famílies polítiques (Papandreus, Karamanlís…) que elecció rere elecció s'intercanvien els càrrecs. Això al mateix temps que l'associació entre política i corrupció esdevé una percepció generalitzada entre tota la població grega.
A més a més, el desgast pel malbaratament dels fons estructurals europeus, conjuntament amb els escàndols que els últims 10 anys han implicat importants dirigents del país i grans empreses financeres com Goldman Sachs o Siemens, no havien tingut fins ara una reacció clara al carrer.
Com influeix en la situació el tarannà grec?Una societat construïda sobre la pàtria, la religió i la família
Les generalitzacions sempre són perilloses, però si hi ha tres idees que els grecs perceben com a pròpies: la pàtria, la religió i la família.
Grècia (no el govern hel·lènic) és l'entitat política a la qual la comunitat se sent unida i per la qual se sent representada, de manera que l'atac a la seva independència o unitat sempre serà vist com una agressió.
En segon lloc, la religió cristiana ortodoxa és un dels pals de paller de la identitat grega, i serveix per netejar les consciències, tant dels polítics com de la societat en general.
Dins d'aquesta tríada, la família és la forma d'organització social bàsica en què els individus expressen la seva solidaritat, normalment amb una xarxa de relacions (aliances) que van més enllà del nucli de parents més pròxims.
L'intercanvi de favors entre membres de diferents famílies, el que es coneix com a rusfeti , és una pràctica ben coneguda (també pels polítics), i és utilitzada en diferents àmbits de la vida quotidiana. I aquesta situació és un fet que perjudica clarament els que no disposen d'una bona xarxa familiar, i que explica el marcat individualisme grec que tot sovint impregna la societat.
Fins on arriba la corrupció?Està arrelada a tota l'activitat econòmica del país
La corrupció, poc o molt, s'estén com una plaga per totes les esferes públiques i privades del país. Segons el ministeri de Treball, es calcula que una quarta part de l'activitat econòmica no paga ni un euro d'impostos. Tot plegat ha provocat el cansament de la massa social, que es veu afectada i marginada per l'economia submergida. I que ara exigeix des de les places l'aplicació estricta de les lleis en peu d'igualtat, i més respecte i compromís ètic entre la ciutadania.
I la ingerència exterior?Sempre s'ha viscut sota l'ombra d'una intervenció internacional
Des que es va formar l'any 1821 fins ara, Grècia ha viscut en repetides ocasions una intervenció de les potències internacionals en els afers interns i externs del país.
Aquesta circumstància és recordada àmpliament per la població grega, que veu en les mesures impopulars aplicades pel govern, un cop més, la imposició estrangera, expressada aquesta vegada per l'FMI i el BCE. I que no fa més que atiar el sentiment de pertinença a una entitat política diferenciada, a cavall entre Europa i Àsia.
Un any de retalladesEl sector públic està en procés de privatització
Des del maig del 2010 Grècia segueix les directrius imposades per l'FMI al govern de Iorgos Papandreu, prou temps perquè la gent comenci a notar clarament els efectes de l'anomenat rescat.
Les retallades han afectat tant pensionistes com treballadors en general, amb una disminució clara de les ajudes al sector públic, que està en procés de privatització. I que contrasta amb les inversions per la compra d'armament a Alemanya i França, un fet que comença a ser fortament qüestionat pels grecs en un país amb el servei militar encara obligatori i un exèrcit amb més de 100.000 soldats.
