Publicitat
Publicitat

Els mallorquins tornen a Barcelona després de més de dos anys amb un gran xou

Antònia Font brilla recreant 'Lamparetes' al peu de la lletra i de dalt a baix

Hi havia tanta expectació per tornar a veure Antònia Font en directe a Barcelona -on no tocaven des del desembre del 2008, al final de la gira de Coser i cantar- , que havia estat molt difícil no tafanejar com serien els tres concerts amb les entrades exhaurides al Casino l'Aliança del Poblenou amb què els mallorquins presentaven dins del Festival de Guitarra el seu esperat nou disc, Lamparetes .

Les primeres informacions les havia donat Joan Miquel Oliver, guitarra i compositor del grup: als concerts de presentació oficial, els dos primers al Teatre Principal de Palma i els altres tres a l'Aliança, tots aquesta setmana, interpretarien el nou disc de cap a peus, amb tota la fidelitat de què fossin capaços, i fins i tot en el mateix ordre. Les següents notícies van venir dels assistents als concerts de Palma de dilluns i dimarts. Els Antònia Font van il·luminar l'escena amb llums domèstics -les Lamparetes no normatives del títol del disc- i van dedicar al voltant d'una hora a tocar el nou disc, cosa que els deixaria poc menys d'una hora més per repassar, després d'un petit descans, els grans èxits que a Coser i cantar reinventaven en clau simfònica. Per tot plegat, el primer concert d'Antònia Font al Casino l'Aliança d'ahir a la nit no podia ser una sorpresa. Però això no treu que pogués ser igualment un concert magnífic.

Amb membres de Manel i Mishima a la platea i quinze minuts de retard, Me sobren paraules , amb el cantant Pau Debon amb guitarra elèctrica (va fer el solo, amb postura de guitar hero mentre exclamava: "Festival de Guitarra!"), va exercir d'arrencada enèrgica i idònia per al concert, amb els llums de l'escenografia fent una coreografia lumínica al ritme de la cançó. Coses modernes i Islas Baleares (amb Debon encarregat del xilofon i recreant amb una fidelitat sorprenent el fragment final a l'inrevés) van rubricar l'excel·lent triplet inicial, i el primer senzill, Clint Eastwood , i el hit instantani Calgary 88 van apropar-los a l'equador de la primera part. Pioners va ser un dels pocs temes amb un arranjament un pèl diferent al del disc (una guitarra va substituir el sample de l'original) i Pau Debon va cometre una errada amb la lletra a Boreal , però res que trenqués el bon ritme del concert.

La lleugera davallada que fa Lamparetes (van prescindir del tema instrumental que tanca el disc) en el tram final va estar compensada per la bateria de clàssics en què va consistir la segona part del concert, ja amb els llums de l'escenografia apagats. Es van anar succeint Bamboo , Tokio m'és igual , Portaavions , Dins aquest iglú , Robot (el tema a partir del qual els mallorquins han anomenat el segell amb què han editat el nou disc), Vos estim a tots igual , Alegria (amb el públic dret), Holidays , Armando Rampas , A Rússia , Mecanismes , Love song , Revista , Tots es motors , Wa yeah! i Astronauta rimador , creant una escalada en la intensitat màgica.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT