TEATRE
Cultura 11/05/2014

Aproximació a Diana Vreeland, una dona amb glamur

Carme Elias es posa a la pell de l’exdirectora de ‘Vogue’

i
Santi Fondevila
2 min

F ins ara no coneixia l’existència de Diana Vreeland (1906-1989), anomenada en el món de la moda la Divina. Però després de veure Al galop tenim ganes de saber més d’aquesta dona que diuen que no només va dominar el món de la moda sinó que va influir decisivament en la manera de vestir de tota una època. El monòleg de Carme Elias ens presenta la protagonista el 1971 al seu pis de Nova York en una escenografia de Ramon B. Ivars que ha copsat perfectament l’ambient on vivia sense fer-ne una reproducció. Vreeland arriba a casa després de quatre mesos d’un viatge en què ha procurat curar-se les ferides del recent acomiadament de Vogue. No pot parar quieta i prepara un sopar amb convidats que creu que la poden ajudar a plantar cara al futur. Malgrat l’avançada edat, Vreeland no volia ni sentir a parlar de jubilació. A més, necessitava diners.

Carme Elias, amb un preciós vestit d’Andrés Andreu, és l’actriu perfecta per donar vida a Vreeland per la seva elegància innata i perquè en un text com aquest pot demostrar tota la seva versatilitat. Elias ha fet seu aquest personatge envoltat del glamur i de la falsedat del món de la moda. Una dona culta, sensible, atrevida, vital i també capritxosa, amiga de les celebrities de l’època (Warhol, Nijinsky, Josephine Baker, Ava Gardner...) i acostumada a fer el que vol i com ho vol. Elias li dóna una credibilitat absoluta.

El text d’ Al galop és una notable, tot i que no exhaustiva, aproximació a l’anomenada emperadriu de la moda dels segle XX, escrit justament per l’actriu que la va estrenar a Nova York (Marie Louise Wilson) i Mark Hampton (autor de l’autobiografia, D.V. ) Se’ns dóna prou informació per, com deia, quedar-nos amb ganes de saber-ne més. Però per sobre del text hi ha l’actriu, una Carme Elias atractiva, encisadora. L’espectacle és molt recomanable.

Una periodista de gran influència

“El biquini és la descoberta més important després de la bomba atòmica”, deia Diana Vreeland -una de les veus que han marcat tendència al segle XX- quan treballava a Harper’s Bazaar als 50. Deu anys després, quan ja era redactora en cap de Vogue, va popularitzar els texans, va publicar la primera foto de Mick Jagger i va descobrir Blahnik, De la Renta i Von Fürstenberg.

stats