Cicciolina, Popeye i Lady Gaga: Jeff Koons desembarca al Pompidou

Barcelona"Avui la crítica és irrellevant per al mercat de l’art". El titular de l'entrevista que Manuel Borja-Villel, el director del museu Reina Sofia, va concedir a Carles Capdevila sembla redactat expressament per al nord-americà Jeff Koons, l'artista viu més cotitzat. En els darrers anys la seva trajectòria ha estat envoltada de xifres astronòmiques no només en el mercat. La gran exposició que li va dedicar el Whitney de Nova York al juny, i que acaba d'arribar al centre Georges Pompidou, va tenir tints encara més megalòmans: va ser la primera retrospectiva que la pinacoteca dedicava a un artista viu i la més cara, malgrat que els organitzadors no en van revelar el pressupost.

Jeff Koons, l'autor del gosset de flors monumental que hi ha al Guggenheim de Bilbao, on la mostra es podrà veure l'any que ve, sovint ha estat acusat de comportar-se com un executiu: ha fet publicitat de roba, ha dissenyat bosses per a H&M i també va fer la portada del darrer disc de Lady Gaga. De fet, la diva nord-americana i l'artista van coincidir a París arran de la inauguració de la mostra.

Repassem les obsessions de Jeff Koons amb tres obres:

'Tres pilotes' (1985)

Consell bàsic per a un artista que es vol imposar al mercat i no ser recordat com un cretí: tenir un passat més o menys conceptual. El de Koons inclou una sèrie d'escultures consistents en pilotes de bàsquet i aspiradores submergides en un líquid que les fa surar que aborden l'impacte creixent de la societat de consum en la vida quotidiana. La recepta també la va fer servir una altra de les patums més mediàtiques de l'art contemporani, Damien Hirst, amb els seus mítics taurons i vaques escorxades. Aviat, però, Koons va trencar amb la contenció dels seus primers treballs i es va desfermar.

'Made in heaven' (1989-1991)

A la darreria dels anys 80, Koons va tenir en la seva dona una musa a la mida dels seus excessos: parlem de l'actriu porno i política italiana Cicciolina. Junts van realitzar una sèrie de fotografies, pintures i escultures pornogràfiques titulada 'Made in heaven' (1989-1991). L'alegria de viure –i d'exhibir-se– d'aquelles imatges va durar poc. El matrimoni es va trencar i l'actriu va acusar Koons d'haver-la utilitzat. En qualsevol cas, l'artista manté la seva imatge intacta: tot i que en un reportatge de la revista 'Vanity Fair' torna a aparèixer despullat, com una versió madura de l'executiu pervers de '50 ombres de Grey', a la pàgina següent fa de pare perfecte en una retrat amb la seva segona dona i els seus sis fills.

'Balloon dog (Magenta)' (1994-2000)

Ni papes, ni reis, ni déus... Jeff Koons ha elevat a la categoria d'alta cultura objectes de petits rituals quotidians com els casaments i les festes d'aniversari reproduint a gran escala globus en forma de gos, flors i anells de compromís. Aquest és el vessant de la seva obra que té més èxit al mercat. El 12 de novembre de l'any passat 'Balloon dog (Orange)' es convertir en l'obra més cara d'un artista viu venuda en una subhasta després de ser adjudicada per 46,8 milions d'euros a Christie's de Nova York.

La breu història de la societat nord-americana, les vivències íntimes que hi ha al darrere d'aquestes obres-caprici i el pes, una altra vegada, de la societat de consum, fan que aquesta mena de temàtiques adquireixin molta més importància.