Dones guerreres i oblidades del 1714

BarcelonaEl 3 d’abril del 1706 Felip V va llançar un massiu atac contra Montjuïc i es van produir violents combats a Santa Madrona. Aleshores va passar una cosa extraordinària: una massa heterogènia, on hi havia moltes dones, que anaven armades amb pistoles i tot el que van poder arreplegar de casa, va sortir pel Portal de Sant Antoni i va marxar de dret contra els batallons franco-espanyols que pujaven a Montjuïc. Un text anònim, Proesas que las barcelonesas donas han ostentat en lo siti del any 1706, reconeix les heroïcitats d’aquestes dones. “La veu popular parla de les dones, però no els llibres d’història. Les dones no deixen rastre, perquè no interessen”, opina Patrícia Gabancho.

La periodista acaba de publicar Les dones del 1714 (Columna). El llibre rescata la història d’algunes dones que van viure la Guerra de Successió. Però li ha costat trobar informació: “N’hi ha molt poca. Però no em volia limitar a buscar personatges i col·locar-los en el paisatge, sinó també canviar el paisatge. La versió masculina se centra en la guerra i el setge, i jo volia explicar com funcionava la diplomàcia, les relacions polítiques i quin tipus de societat hi havia al XVIII”, explica Gabancho.

Honestes i perdudes

Al segle XVIII el que més comptava, a l’hora de considerar la vàlua d’una dona, era simplement si era honesta o no. La vida no era igual per a les dones honestes que per a les considerades “perdudes”. Després tot depenia del pare i del marit. Fer mèrits era complicat.

Gabancho destaca dones com Elisabet Cristina. Rossa i esvelta, es va casar amb l’arxiduc Carles VI el mes d’abril del 1708. L’emperadriu es va enamorar de Barcelona i algunes fonts asseguren que també va tenir una història d’amor amb un dels catalans més poderosos de l’època: Ramon Frederic de Vilana-Perles. Gabancho també s’introdueix a la cort de Felip V: “És sabut que Felip, enèrgic i autoritari, no donava treva a la dona: era esclau de l’impuls sexual”.

Una altra dona, vídua abnegada i que va moure cel i terra per recuperar el cap del seu marit, el general Moragues, és Magdalena Giralt. La monja Manuela Desvalls, germana de dos grans generals catalans, feia circular missatges entre la xarxa d’espionatges. Marianna de Copons també va fer d’espia, enamorava els oficials de Felip V i passava la informació als austriacistes. Maria Josepa Pignatelli va ser una altra dona poderosa de l’època. Exiliada a Viena, al seu palau de La Favorita es feien tertúlies a les quals assistien els grans noms de la cultura de l’època. Va ajudar un gran nombre d’exiliats catalans.

Gabancho ha comptat amb la col·laboració d’historiadors com Agustí Alcoberro, Joaquim Albareda, Albert Garcia Espuche i Jaume Clotet; de l’editor Quim Torra; de l’escriptora Marina Espasa, i d’Irene Brugués, arxivera en cap del Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines.