Duel femení per la Palma d'Or de Canes

CanesLa Palma d'Or que s'atorga aquest diumenge al Festival de Canes és cosa de dones. Una és una assassina un pèl cagadubtes a l'hora de matar i l'altra una lesbiana dels anys 50 decidida a lluitar per la seva llibertat. 'The assassin', del taiwanès Hou Hsiao-Hsien, i la 'Carol' de Todd Haynes són els dos títols que més unanimitat han reunit en aquesta edició. La primera és la gran revelació cinèfila d'aquesta edició, el retorn després de 8 anys de silenci d'un dels grans del cinema asiàtic modern amb un film que barreja el gènere 'wuxia' d'arts marcials amb el seu cinema auster i rigorós; la segona, un melodrama romàntic sublim.

Les dues serien magnífiques Palmes d'Or; però la favorita és, a priori, la menys radical en les formes, 'Carol', molt més clàssica i accessible per al jurat presidit pels germans Coen que formen intèrprets com Jake Gillenhall, Rossy de Palma, Sophie Marceau i Sienna Miller, el directors Xavier Dolan i Guillermo del Toro i la cantant Rokia Traoré. Però la nostra aposta és per 'The assassin', a favor de la qual podrien jugar, primer, la sensibilitat dels Coen cap a un cinema més complicat de fer visible, i després, la predilecció de Del Toro per qualsevol títol que faci olor de cinema de gènere. Quan el mexicà va competir amb 'El laberinto del fauno' a Canes ja va acusar el Festival de marginar sempre el cinema fantàstic o d'acció al palmarès; ara que pot influir en el resultat, segur que jugarà a favor del gènere i només té dues opcions: 'The assassin', i la fantàstica 'Tale of tales', de Matteo Garrone, que no figura en cap de les apostes.

En la lluita per la Palma d'Or no es pot descartar 'Youth', que continua la línia de l'anterior treball de Paolo Sorrentino, 'La gran bellesa'. Aquesta col·lecció d'instantànies ambientada en un luxós balneari suís va dividir Canes entre detractors i admiradors acèrrims. Si els directors del jurat –els que més sovint tallen el bacallà en les deliberacions– connecten amb el particular univers líric de Sorrentino, la pel·lícula podria estar en el palmarès: però si no hi ha quòrum, una bonica forma de reconeixement al film seria premiar el seu protagonista, Michael Caine. En la seva última visita al festival amb 'Alfie' (1966) l'actor va marxar de buit; atorgar-li un premi per la seva millor actuació en anys seria un bonic homenatge que, a més, el llançaria cap als Oscars.

L'únic actor que es perfila com a rival de Caine pel premi al millor actor és Tim Roth, que a 'Chronic' interpreta un misteriós cuidador de malalts terminals. Però no es pot descartar que la necessitat de premiar el cinema francès –la gran decepció del festival– deixi aquest premi en mans del Vincent Lindon, de 'Le loi du marché', o del protagonista de 'Dheepan'. I en l'apartat femení, la cosa està clara: si 'Carol' no guanya la Palma d'Or o el Gran Premi del Jurat, la seva protagonista, Cate Blanchett, s'endurà merescudament el premi a la millor actriu. En cas contrari, la prohibició d'atorgar més d'un premi a la mateixa pel·lícula obre el camí a la protagonista de la xinesa 'Mountains may depart' i a la Marguerita Buy que serveix d''alter ego' de Nanni Moretti a 'Mia madre'.