Emergeix un vaixell enfonsat fa dos segles

Barcelona“El dia 20 de juny del 1813, quan començava a fosquejar, entre el vent del temporal, vaig sentir per primera vegada el gemec d’un vaixell que es mor”, escriu un mariner, que es presenta amb el nom d’Ismael. I afegeix: “L’orgullosa Anglaterra, que havia vençut a Trafalgar i s’havia convertit en senyora del Mediterrani i l’Atlàntic, que lluitava contra Napoleó en socors d’Espanya, es lamentava ara, impotent, a la desembocadura del riu al qual anomeneu Ebre”. L’Ismael no existeix, però tots els detalls del naufragi que explica són reals. Darrere d’aquest mariner, hi ha la ploma de Carlota Pérez-Reverte, arqueòloga subaquàtica i coautora, amb el seu pare, Arturo Pérez-Reverte, de la novel·la El capitán Alatriste.

Tot el que va passar aquella nit de juny del 1813 s’ha pogut reconstruir amb la documentació escrita de l’època i, sobretot, amb la valuosa informació que ha aportat el vaixell, pràcticament intacte, que el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha rescatat de la gola de l’Ebre. La història de l’Ismael i un centenar de troballes, com l’esponja, les sabates i la ploma del capità D. Chambers, es poden veure fins al 22 de juny a l’exposició Deltebre I. Història d’un naufragi al Museu d’Arqueologia de Girona.

El vaixell de transport militar, capitanejat per Chambers -el seu nom se sap perquè al fons del mar s’ha conservat magníficament el seu segell- es va localitzar el 2008. “Vam rebre una trucada de Carlos Somolinos, un pescador d’apnea d’Amposta. Ell havia anat a rescatar una embarcació perquè les seves xarxes havien quedat atrapades. I, en submergir-se, va descobrir que s’havien enredat amb un vaixell enfonsat a uns set metres de fondària”, explica Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica i comissari, amb Ramon Buxó, de l’exposició. Ningú abans s’hi havia acostat. En no haver patit cap espoli, és un dels vaixells arqueològics més ben conservats de Catalunya.

Els altres quatre vaixells

El vaixell, d’uns 30 metres i batejat amb el nom de Deltebre I, es va enfonsar durant un terrible temporal en plena Guerra del Francès. No va ser l’únic. A prop n’hi ha quatre més que aquella mateixa nit van quedar atrapats als bancs de sorra de la boca de l’Ebre. “De moment els hem protegit i, en un futur, també els rescatarem”, afegeix convençut Vilar. Tota la tripulació es va poder salvar: “Per sort la costa era de sorra sense esculls que poguessin destrossar el vaixell”, relata el mariner Ismael.

Les cinc embarcacions havien salpat el 31 de maig del port d’Alacant i formaven part d’una flota de 130 vaixells. A bord hi havia 14.500 homes armats, que tenien com a objectiu posar setge a Tarragona. El pla del duc de Wellington era fustigar Catalunya per terra i per mar, atreure les forces franceses i així deixar València desguarnida, però l’ofensiva va ser un fracàs. “La prova és que no van gastar pràcticament cap bala. N’hem rescatat tres tones!”, detalla Vivar. El setge a Tarragona va durar poc més d’una setmana. El 12 de juny del 1813, el general anglès John Murray va decidir, davant l’atònita mirada dels francesos, tornar a Anglaterra. La frustrada incursió a Tarragona tindria conseqüències: “El 14 de juliol es va emetre una ordre per la qual Murray seria conduït davant un tribunal militar. Jutjat l’any 1815 a Winchester, el general va ser amnistiat, tot i que va ser declarat poc hàbil per al comandament”, relata l’Ismael.

“El primer que vam trobar -explica Vivar- va ser el canó. S’hi llegia l’any que l’havien fos, el 1798. Per tant, ja vam poder ubicar-lo en una època. Les caixes i el material estava etiquetat en anglès, i per com estava construïda l’embarcació vam saber que era un vaixell de guerra anglès”.

Mostassa London

Les ordenances de la marina britànica estipulaven que s’havia d’intentar rescatar tot el material possible d’un vaixell abandonat i, si feia falta, cremar-lo perquè l’enemic no pogués utilitzar res. Si no es feia així, el capità s’exposava a un consell de guerra. Però Chambers no va aconseguir salvar-ho tot. L’equip de Vivar ha pogut rescatar tant material de guerra com personal. Entre les troballes, hi ha des de cinturons de cartutxera, barrils i pólvora, fins a rellotges de sorra o un regle de fusta. S’han localitzat culleres, pots de mostassa de la marca London, monedes i una figura de fusta articulada que representa un capellà amb el membre erecte. El timó, de 9,5 metres, continua, ara per ara, al fons del mar.

Al final de l’exposició dues imatges demostren les virtuts preservadores de l’aigua salada: la fusta, extreta del mar, sense tractar, comença a corrompre’s al segon dia i pràcticament queda en no res en menys de 21 dies. La peça submergida, en canvi, està intacta. L’exposició està finançada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Arqueològic Provincial d’Alacant i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alacant.

Vi de Fondillón pràcticament intacte

Al Deltebre I s’hi ha trobat una ampolla que conservava intacte el contingut: vi Fondillón d’Alacant. “Vam saber que podia tractar-se d’aquest vi gràcies a un expert que en va fer un tast. Després es van fer anàlisis per confirmar-ho”, explica Gustau Vivar. Elaborat amb raïm monestrell, el Fondillón va desaparèixer amb la fil·loxera, a finals del XIX, i no es va tornar a fer fins als anys 60. El vi, tota una delicadesa, estava reservat per al capità. La resta de la tripulació s’havia d’acontentar amb cervesa o vi negre diluït amb aigua.