Esther Condal, jazz d'alta volada

BARCELONA.Esther Condal (Caldes de Montbui, 1974) va encabir tota la seva banda al petit escenari de la sala Heliogàbal el 12 de juny. Era la presentació d'Home (Petit Indie, 2012), un disc produït per David Soler i amarat de jazz que, així i tot, o precisament per això, no amaga les influències d'una formació clàssica. "No sabíem què passaria amb el disc", recorda la cantant.

El que ha passat és que s'han multiplicat els elogis a una veu que fa servir el jazz com a pal de paller per "a una música oberta i lliure i sense por a experimentar", diu. Vuit mesos després, Condal afronta l'actuació d'avui a Luz de Gas (21.30 h) com una "nova presentació, amb la mateixa formació que a l'Heliogàbal, però havent rebut el feedback de la gent que ha escoltat el disc o que ha anat als concerts", explica. També hi haurà més energia, perquè "el directe ha de ser diferent al disc".

Aquella versió de Tom Waits

De tota manera, res no traeix l'esperit d' Home , un treball on les composicions pròpies comparteixen estil amb versions de Tom Waits, Paul Weller, The Smiths i Ravel. "El 100% del disc parla de sentiments personals. M'ha anat molt bé fer aquestes cançons per expressar-me; fins i tot les versions, perquè estan molt adaptades al meu estil. Excepte la d' Alice - composta per Tom Waits i Kathleen Brennan-, que és bastant semblant a l'original, les altres són molt diferents", assegura.

La versió d' Alice la va incloure en el projecte de final de carrera de l'Esmuc, l'any 2007. "És la cançó que vaig sentir que més s'assemblava a un estàndard, però cantada per una veu totalment atípica. I per sota la veu de Tom Waits hi havia una melodia preciosa", recorda. Condal, però, no estripa la veu com el músic de Pomona. "Per cantar com Tom Waits hauria de beure molt whisky i fumar molt. Pot ser un camí", fa broma.

La carrera d'aquesta cantant camina amb pas ferm però sense fer volar coloms, tot i la unanimitat dels elogis. "És una cosa que no sé si dir que m'espanta, perquè tot treball té una crítica i fins i tot seria bo per a mi de cara a un segon treball, per saber què és el que podria millorar o canviar. L'elogi me'l prenc com la recompensa a un treball de molts anys", diu una dona que creu que Home és millor del que pensava quan el va gravar. "Quan va sortir el disc, el David Soler em va preguntar si era el que jo esperava. Li vaig dir que no, que era millor", explica.

La potència de la banda

Condal reparteix el mèrit amb els músics, una banda amb instrumentistes tan solvents com Txema Riera, Joan Motera, Albert Cirera, Dani Comas, Marc Clos, Ramon Prats i el mateix David Soler. "A vegades penso que fer concerts com el del BarnaSants sembla que sigui una excusa per poder tocar amb ells", diu Condal.