Cultura 05/05/2013

Falsificacions per canviar la història

Aficionats i estudiosos han fabricat troballes per demostrar les seves tesis i per diners

Sílvia Marimon
4 min

Hi ha troballes molt oportunes. Unes monedes que demostren que el valencià existia segles abans que el català pot provocar l'eufòria a més d'un polític. Un crani amb dents de simi i cervell humà pot donar força a les tesis sobre l'europeisme de l'origen de l'home. I sempre hi ha col·leccionistes i museus que compren, i oportunistes que busquen fer negoci. La història és plena de falses i misterioses descobertes.

Un dinosaure amb plomes

El muntatge d'un camperol i el lucratiu tràfic de fòssils xinesos

"Els dinosaures ja no tindran mai més el mateix aspecte. El motiu: quatre nous fòssils de dinosaure amb els ossos sorprenentment semblants als d'una au i amb indicis de plomes. És una prova contundent que molts dinosaures carnívors, el grup en què s'inclou el tiranousaure, tenien plomes", escrivia Cristopher P. Sloan, el novembre del 1999, a la revista National Geographic . Hi havia, però, un problema: aquest extraordinari fòssil d'una espècie intermèdia entre els dinosaures i els ocells era fals.

El fòssil havia fet un viatge molt llarg: havia sortit el juliol del 1997 d'una pedrera de pissarra de Xiasanjiasi, al nord-est de la Xina. Un camperol, cavant amb un pic i una pala, havia trobat uns ossos fossilitzats d'una au. Va continuar cavant i va trobar una cua rígida de la mida d'una agulla de ganxet. Ho va enganxar tot amb una pasta casolana de cola. S'arriscava perquè a la Xina el tràfic de fòssils és il·legal, però havia de sobreviure. Conscient que els col·leccionistes prefereixen els exemplars llestos per ser exhibits va seguir les regles del mercat. El fòssil fals va acabar en una exposició de gemmes i minerals de Tucson (Arizona), on compren museus d'arreu del món. El va adquirir innocentment, per 80.000 dòlars, Stpehen A. Czerkas, director d'un museu de dinosaures de Blanding (Utah). Czerkas va aconseguir la implicació de Philip J. Currie, un científic reconegut del Royal Tyrrell Museum of Palaeontology d'Alberta, i de Xu Xing, el director de l'Institut de Paleontologia i Paleoantropologia de Pequín, per publicar un article que ajudés a difondre la troballa. Natur e el va rebutjar perquè el fòssil no havia estat avaluat per determinats experts.

El crani fabricat

Un frau sobre l'evolució de l'home que va perdurar 50 anys

El crani de Piltdown és un dels fraus paleontològics més importants de la història. Un segle després de ser descobert, continua sent un misteri: es desconeix qui va ser l'autor de l'enganyifa. Entre els sospitosos va arribar a haver-hi l'escriptor Arthur Conan Doyle. El crani en qüestió tenia una singular combinació de traces humanes i simiesques. Era la perfecta baula perduda. Es va trobar al sud-est d'Anglaterra, a Piltdown, i es va presentar al públic el 18 de desembre del 1912. La descoberta la va fer l'advocat i arqueòleg aficionat Charles Dawson. Dawson va mostrar-la a un entusiasta Arthur Smith Woodward, responsable de geologia del Museu Britànic d'Història Natural. Era perfecte: un antic humà que mantenia la dentició d'un mono però amb un cervell desenvolupat. El 1950, molts anys després de la troballa, amb les noves tècniques científiques, va quedar clar que la mandíbula era d'un orangutan modern, el crani tenia tan sols alguns centenars d'anys i tot havia estat tenyit amb òxid de ferro. Els sospitosos d'haver enganyat tota la comunitat científica durant mig segle són Dawson, que podia haver falsejat la troballa perseguint la fama. A Smith Woodward la descoberta li anava molt bé: encaixava amb la seva teoria que el crani era la primera regió del cos que havia canviat en l'evolució humana. Mai, però, se'ls va poder preguntar res. Quan es va descobrir que era fals, ja eren morts.

La Tarragona egípcia

El fals sepulcre d'un cabdill que va donar la volta al món

El col·leccionista Juan Fernández de Velasco va jurar i perjurar que el març del 1850 havia trobat un sepulcre egipci a la pedrera del port de Tarragona. El sepulcre va fer córrer tot seguit molta tinta. Fins i tot en van parlar publicacions estrangeres, que van batejar el sepulcre amb el nom de tomba d'Hèrcules. La troballa va donar un munt d'arguments a l'arqueòleg i historiador tarragoní, Bonaventura Hernández Sanahuja, per defensar que les muralles de Tarragona van se construïdes pels hicses, vinguts a Espanya després de ser expulsats d'Egipte, per tal de defensar-se de l'hostilitat dels indígenes. Rere els hicses van arribar els mateixos egipcis perseguint-los, i es van establir a Tarragona contribuint a la formació de la civilització ibèrica. I tot plegat es demostrava amb els infantils ninots del sepulcre. Tot apunta que, en aquest cas, el falsificador va ser Fernández de Velasco. La qüestió no resolta és si Hernández Sanahuja va ser aliat o víctima de l'engany. La fama adquirida amb la troballa li va ser útil per convertir-se en director del Museu de Tarragona. A més, així Tarragona podia presumir d'ascendència egípcia.

Les monedes de Xàtiva

Les proves que el valencià existia abans de Jaume I

A la dècada dels noranta el descobriment de Josep Gironés, un autodidacte fervorós de l'arqueologia, va saltar a les pàgines dels diaris. Havia trobat unes pedres i monedes amb inscripcions d'un suposat valencià remot, del segle VIII. Va començar una contundent campanya: el valencià ja existia abans de Jaume I i la troballa tirava per terra les tesis "catalanistes" sobre la llengua. L'aleshores conseller de Cultura de la Generaliat Valenciana, Francisco Camps, va enviar a la Universitat Politècnica mostres de les pedres. L'informe resultant va ser contundent: les pedres no tenien més de cinquanta anys.

El fals claustre romànic

El culebró del conjunt arquitectònic de Palamós

El cas del claustre de Palamós va aixecar molta polseguera fa més d'un any. Alguns experts afirmaven que el claustre, situat a la finca privada del Mas del Vent, era romànic. La Generalitat, però, va emetre un altre veredicte: el conjunt era del segle XX i tan sols algunes peces eren dels segles XII i XIII. Es tracta, segons el Govern, d'una elaboració moderna castellana o lleonesa que es va mostrar a Madrid fins al 1958. Continua sent un misteri qui, quan i per què es va construir. Segurament hi van treballar experts antiquaris i hàbils picapedrers. Potser l'objectiu era vendre'l fent-lo passar per autèntic a algun estranger ansiós de comprar art medieval. Si és o no una enganyifa, però, continua provocant enceses polèmiques.

stats