Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Històries que no veurem, de moment

El fet diferencial. La creativitat d'una societat es distingeix de la d'altres societats justament per la feina dels artistes que s'allunyen de la producció cultural més convencional -aquella que el mercat i el gust del públic han beneït- i obren nous camins. Això pensava després de veure la instal·lació El circo de las penas, que la companyia Antigua i Barbuda ha presentat a l'Arts Santa Mònica amb les màquines/personatges d'un espectacle que pràcticament, i lamentablement, no s'ha vist entre nosaltres. Al darrere hi ha Jordà Ferrer i Oscar de la Paz, dos manetes constructors de maquinària escènica que, en aquesta ocasió, s'han ajuntat amb Josep Pere Peyró, un dels bons dramaturgs de l'àmbit català -actualment desvinculat de l'art escènic per pura decepció- i que ha creat la dramatúrgia i l'interesantíssim personatge de Joao Siqueiro. Algú nascut a Coimbra que va inventar la màquina dels records, la de plorar, la que mesura l'amor, la machine de la mort... Antigua i Barbuda les han reconstruït. Quan podrem gaudir de l'espectacle, de la història i de les màquines? Potser en algun festival de França. De moment, seguirem veient comèdies.

Un espectacle sobre Miró. Tampoc veurem, per ara, a Barcelona Ras! , l'espectacle infantil de la companyia valenciana Maduixa Teatre que sí que s'ha vists en altres poblacions catalanes i a La Sala de Sabadell. I em diran: i què? Doncs que és una creació inspirada en l'obra pictòrica de Joan Miró, que ja han vist 60.000 espectadors i que ha aconseguit 45 actuacions a la veïna França. Són arguments per tenir curiositat.

Burundanga busca un teatre més gran. La Sala FlyHard és petita i l'expectació creada sobre l'estrena de l'últim text de Jordi Galceran, Burundanga , va fer que es venguessin les entrades abans de començar les funcions, a principis de gener. Acaben a final de mes. Improrrogable. Jordi Casanovas, el director de la companyia i de la sala, em diu, però, que estan buscant una altra sala més gran de cara a l'abril a Barcelona. De fet, Casanovas ja preveia a principis d'aquesta temporada que la FlyHard els quedaria petita. Pensaven a créixer. De fons de comerç, en aquest cas d'espectadors, ja n'han fet un bon cabàs, i la seva línia de teatre contemporani agrada molt entre les noves generacions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT