Publicitat
Publicitat

Hollywood premia la pel·lícula que el règim iranià volia prohibir

Nader y Simin, una separación, d'Asghar Farhadi, es va endur el primer Oscar de la història de l'Iran. El cineasta va dedicar-lo al seu país, "una cultura gloriosa amagada sota la pols de la política".

Asghar Farhadi s'imaginava els seus compatriotes iranians, dilluns de matinada, mirant la cerimònia dels Oscars gràcies a antenes il·legals -perquè els mitjans oficials de la república islàmica no els retransmetien- "i molt feliços", no només pel primer Oscar que s'enduia el seu país, una de les cinematografies més importants del món, sinó perquè "en aquesta època en què els polítics parlen de guerra, intimidacions i agressions, el nom de l'Iran és citat per la seva gloriosa cultura, una cultura rica i antiga que ha estat amagada sota la pols pesant de la política". Els iranians van fer bullir les xarxes socials.

L'Oscar per a Nader y Simin, una separación com a millor pel·lícula de parla no anglesa era un altre dels guardons de fàcil pronòstic. Aquest drama familiar sobre el divorci d'un matrimoni a l'Iran modern, on pesen igualment les tradicions, la xaria, els gèneres i les classes, jaduia una carrera internacional exageradament fructífera (l'Ós d'Or a Berlín, el César, el Globus d'Or i una seixantena de premis, també als festivals del seu propi país), així que s'esperava l'al·legat polític de Farhadi. Amb els seus múltiples discursos d'acceptació s'ha convertit gairebé en un ambaixador de la pau. A Los Angeles va dedicar-lo a la gent del seu país que "respecten totes les cultures i civilitzacions i menyspreen l'hostilitat i el ressentiment".

Batallar contra la censura

Farhadi va fer un discurs emotiu i contundent, però prou intel·ligent per poder tornar com un heroi a l'Iran -país on viu i treballa malgrat les restriccions creixents dels últims anys- i no com un pres polític. L'antecedent és el seu compatriota Jafar Panahi, condemnat a sis anys de presó per fer "propaganda contra el règim" amb un documental sobre les manifestacions en contra la reelecció del president Ahmadinejad el 2009.

Nader y Simin, una separación es va començar a rodar a l'Iran amb permís del règim de Teheran, tot i que li van retirar temporalment quan Farhadi es va posicionar a favor de Panahi. A banda d'aquest incident, el cineasta ha assegurat que no ha hagut de sotmetre's als censors del seu país. Finalment va rodar el film i l'èxit popular sense precedents tant a l'Iran com en festivals d'arreu del món va impedir silenciar la que és sens dubte una de les millors pel·lícules de l'últim any, tot i l'apatia del govern islàmic i el menyspreu dels seus acòlits.

Farhadi es va imposar a la belga Bullhead de Michael R. Roskam, la israeliana Footnote deJoseph Cedar, la polonesa In darkness d'Agnieszka Holland i la canadenca Monsieur Lazhar de Philippe Falardeau en una categoria a què podria haver concorregut la catalana Pa negre .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT