INVESTIGAR GAUDÍ. Més enllà de la icona turística

BarcelonaQuan el doctor en enginyeria de la Universitat de Delft Jan Molema viatjava a Barcelona als anys 60 per estudiar Antoni Gaudí, ben pocs li sabien identificar les seves obres. “Era vist com un tipus estrany, els seus edificis no s’entenien”, explica. Era ell el que havia de defensar que la Casa Batlló era una joia d’enginyeria i ciència, i s’enduia deures per treballar des d’Holanda. Molema fins i tot va dirigir amb Frei Otto, a la Universitat de Stuttgart, fa més de 30 anys, la recreació de la famosa maqueta polifunicular de l’església de la Colònia Güell, feta amb saquets i cordills, que havia servit per calcular-ne l’estructura.

Avui la maqueta s’exposa a la Sagrada Família, un temple que visiten més de 3 milions de persones a l’any. “Abans no existia Gaudí i avui és un Déu. Alguna cosa ha passat”, planteja amb un somriure. El conservador del Museu Diocesà, Pere Jordi Figuerola, ho concreta: “Ara dóna diners”. L’atractiu turístic de Gaudí s’ha rendibilitzat -és l’únic arquitecte que té set obres qualificades com a Patrimoni de la Humanitat- però, en canvi, s’ha aprofundit poc en la recerca científica de la seva vida i obra. “Anem 100 anys tard”, afirma Figuerola.

Per solucionar aquest “buit”, que s’han ocupat d’omplir universitats i investigadors estrangers, es va crear fa un any The Gaudí Research Institute, un centre de recerca que aquesta setmana concentra 350 investigadors a la Universitat de Barcelona en el primer congrés mundial que se celebra sobre Gaudí. A més d’alguns aspectes inèdits -per exemple, es farà públic un vídeo 3D que reconstrueix com seria la capella de la Colònia Güell si s’hagués acabat, resultat d’una investigació de 30 anys-, l’objectiu és publicar les 40 ponències del congrés, ja que la majoria d’investigadors internacionals ni tan sols estan traduïts al català o castellà. També volen treballar per establir un corpus d’actuació en la conservació i rehabilitació dels monuments. “¿De què va servir l’Any Gaudí si no hi ha un centre de recerca, els documents estan tancats amb pany i clau i les universitats no tenen unitats d’estudi en àmbits com l’enginyeria o les matemàtiques?”, planteja Figuerola.

L’epicentre serà la Colònia Güell

The Gaudí Research Institute, que tindrà seu estable en un local de la fàbrica de la Colònia Güell, vol ser aquest espai que aglutini tota la recerca gaudiniana i la posi a disposició d’investigadors de tot el món en format digital -si bé hi ha grups de treball, com la Càtedra Gaudí de la UPC, i experts catalans que no hi participen-. Ahir la vicerectora de la Universitat de Barcelona Lourdes Cirlot, aprofitant el Gaudí World Congress, va anunciar que la UB obrirà una càtedra dedicada a Antoni Gaudí subvencionada per mecenes externs que hi aportaran 30.000 euros anuals els pròxims quatre anys. La càtedra també tindrà la seu a la Colònia Güell i potenciarà noves tesis doctorals sobre Gaudí.

El congrés vol descobrir un “nou Gaudí”, explica Figuerola: “El científic, el savi. L’han d’estudiar matemàtics, geòmetres, enginyers, i des del món de l’esport, fins i tot. Dóna per molt. A Qatar i a Xangai avui construeixen obres gaudinianes”. “Hem de mirar sota la bonica pell dels edificis de Gaudí, perquè hi ha construccions summament científiques”, afirma l’experta Christiane Crasemann Collins.