Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

L'únic que compta són els camins

La ruta de Josep Maria Espinàs ha estat machadiana -se hace camino al andar - en un doble sentit, literal i literari: ha fet camí caminant i escrivint, i sovint totes dues coses alhora. I als 85 anys, en segueix fent un dia sí i l'altre també. Els seus viatges a peu són emblemàtics d'això que diem: són vida i escriptura sobre la marxa, sobre el terreny, conversant amb la gent, sempre que ha pogut des de l'anonimat, a la recerca de la llibertat de l'observador. Ha creat un gènere nou a cavall entre el dietarisme del viatger, el quadern de notes de l'antropòleg i el reportatgerisme periodístic.

Més interessat en les persones que en el paisatge o en allò que genèricament -i sovint pomposament- en diem cultura, la sèrie fins ara de vint títols dels viatges a peu és una invitació a la curiositat, lluny, ben lluny, de l'actualitat o de les guies a l'ús. Sense sortir de la realitat més palpable i prosaica, Espinàs la converteix en substància literària, en gimnàstica del pensament, en una visió del món a través d'un microcosmos. Del no-res, amb quatre herbes collides aquí i allí, amb el comentari desmenjat d'un pagès i l'entremaliadura d'un nen, en cuina un plat tan senzill com gustós.

A peu per Mallorca arrenca amb una cita del libanès Amin Maalouf, del seu magnífic llibre Orígens , tota una declaració d'intencions que Espinàs fa seva: "Els arbres s'han de resignar, necessiten les arrels, els homes, no. Nosaltres respirem la llum, anhelem el cel, i quan ens enfonsem a la terra és per podrir-nos. La saba de la terra natal no ens puja dels peus al cap, els peus només els volem per caminar. Per a nosaltres, l'únic que compta són els camins".

Els peus són fets per caminar... i la mirada per observar. La combinació de totes dues coses, en unes proporcions que només Espinàs coneix, ha donat unes obres sorprenents, còctels de lletres que passen perillosament avall com un glop d'aigua fresca. Com quan a Mallorca, a Binissalem, troba el "Restaurant Sense Nom" o quan ens explica: "És divertit: aquí no es diu be , sinó . És possible que els xais mallorquins no facin el mateix so que els catalans? Si els gossos castellans fan guau-guau, i els catalans fan bub-bub , per què, aquí, els xais no poden fer mèeee ...? Amb m de Mallorca". Espinàs: amb e d'escriure, entendre, encuriosir, educar, estimar, emocionar, ésser... Espinàs!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT