El Memorial Democràtic obre portes a Montjuïc

BARCELONA.El Memorial Democràtic obrirà les portes al castell de Montjuïc el 30 de març. La primera exposició que s'hi podrà veure serà Catalunya bombardejada , una mostra que després intinerarà per tot Catalunya i, en especial, per les ciutats que van patir les conseqüències de les bombes durant la Guerra Civil. Serà la primera mostra produïda pel Memorial pensant ja en el nou espai del castell de Montjuïc.

La polèmica decisió de traslladar el Memorial Democràtic a la muntanya la van fer pública l'agost passat la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, i el tinent de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, però va rebre l'oposició frontal de les entitats memorialistes. El fet que el castell estigui històricament lligat a la presó, la guerra, la repressió i la tortura des del segle XVII -Espartero i Prim van fer-lo servir per bombardejar la ciutat, s'hi va afusellar Ferrer i Guàrdia després de la Setmana Tràgica i el president Lluís Companys el 1940- no va agradar a les entitats que defensen la memòria històrica. Malgrat això, el trasllat ha tirat endavant.

El nou director del Memorial, Jordi Palou, admet que "com a espai de memòria el castell és controverit i pot ser un referent negatiu per a molta gent -diu-. Però la voluntat del Memorial és capgirar aquesta situació i que s'ompli de contingut democràtic justament un lloc on hi havia instruments repressius. Recuperar-lo i reinterpretar-lo perquè es pugui llegir d'una altra manera", defensa Palou.

L'exposició obrirà portes el 30 de març i la inauguració institucional serà el 16 d'abril, a la qual assistiran la vicepresidenta Ortega, l'alcalde Xavier Trias, els alcaldes dels pobles bombardejats, alguns testimonis, escoles i, òbviament, també es convidarà les entitats memorialistes, que confia que hi assisteixin. "Com tot, necessita un cert temps. Necessitem explicar-nos més", apunta Palou, que encara no ha convocat el consell de participació, la junta de govern i el consell assessor, els tres òrgans de bàsics de funcionament del Memorial.

La crisi del Memorial

Aquest acte suposarà la posada de llarg de la nova etapa de l'entitat, després d'un any a la corda fluixa. El febrer del 2011 va tancar l'anterior Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69) per deficiències estructurals de l'edifici, una mala notícia que se sumava al cessament de qui n'era director fins llavors, el politòleg Miquel Caminal. El Memorial ha passat tot un any de transició per culpa de les retallades, les sospites d'irregularitats en la gestió i sense seu per desenvolupar tota l'activitat (exposicions, xerrades, tallers). Fins que es va dictaminar el nou emplaçament i es va nomenar Palou, el desembre passat, el projecte semblava que perillava.

Al marge de l'oposició ideològica d'algunes entitats, el trasllat té pros i contres. Segons el director, l'accessibilitat i l'obertura de l'estructura militar és un punt negre que estan intentant negociar amb l'Ajuntament. La cara positiva és que pel castell hi passen quasi 1,5 milions de visitants, mentre que per l'Espai Memorial Democràtic n'hi passaven 30.000. "És cert que el 80% són turistes i per tant hem de considerar-los com una potencialitat quan pensem en projectes futurs. Fins ara hi anaven sense el Memorial, jo em proposo que augmentem el nombre de visitants catalans i de l'Estat pel contingut que hi hagi", aspira Palou.

Fins ara havien col·locat a Montjuïc un parell d'exposicions com a símbol del seu aterratge a la muntanya. Ara, amb l'obertura Catalunya bombardejada fan un pas més per colonitzar la fortalesa. El següent graó serà traslladar-hi el centre de documentació del Memorial. No s'hi traslladaran tots els treballadors del centre, perquè no hi caben. Bona part es quedaran a les oficines que ara tenen a l'avinguda Diagonal.

Un instrument per a la pau

Catalunya bombardejada commemorarà els 74 anys dels bombardejos a Catalunya. És un reconeixement a les víctimes del territori, enfocada sobretot en els aspectes positius, una de les obsessions del nou director: "Hem volgut ressaltar la resistència passiva i activa de la població, la capacitat de resiliència en moments difícils, cosa que pot tenir un cert ressò en els moments que estem vivint ara individualment i col·lectivament. Davant d'una realitat completament nova a Europa, que eren els bombardejos sistemàtics a civils, vam ser capaços de ser generosos, solidaris, assistir-nos, organitzar-nos associativament i fer-hi front cívicament".

L'altra gran obsessió de Jordi Palou és ampliar el paraigua que ha aixoplugat el Memorial Democràtic: "S'ha identificat molt amb la Guerra Civil i la repressió franquista, però la missió del Memorial va del 1931 al 1980 i jo vull fer èmfasi en la importància dels anys 60 i 70 per recuperar les llibertats, l'estat de dret i el sistema democràtic, gràcies a persones que van donar la vida".