Publicitat
Publicitat

Sàdic i amoral Don Giovanni

Un Don Giovanni més pròxim al Marquès de Sade que a Giacomo Casanova. "És un personatge apocalíptic -defensa el director d'escena Roland Schwab-. Un ésser amoral que traspassa els seus límits i és víctima d'ell mateix". El protagonista de Mozart comença assassinant el pare de la seva estimada Anna. Don Giovanni és un personatge que sedueix per jugar amb el dolor de les dones. Així és com el veu el director operístic i com el defensarà el baríton malagueny Carlos Álvarez en la producció de la Deutsche Oper Berlin (DOB), que actuarà per primera vegada a l'Estat.

L'espectacle va servir per celebrar els 50 anys de la inauguració de la seu actual de la prestigiosa companyia alemanya. Aquest divendres i diumenge serà la cirereta -l'única òpera escenificada dels festivals l'estiu- del Castell de Peralada. 160 persones participaran en un muntatge "atemporal, elegant i atractiu" amb una estètica "moderna sense buscar l'escàndol gratuït", n'ha dit el director de la DOB, Christoph Seuferle. Malgrat això, Schwab afirma que el sadisme traspua a escena amb referències reconeixibles a la macabra Funny games de Michael Haneke.

Juntament amb Carlos Álvarez, al repartiment hi haurà Robert Gleadow (Leporello), Philippe Talbot (Don Ottavio), Marko Mimica (Masetto), Rafael Siweck (Commendatore); Patrizia Ciofi (Donna Anna), Ana María Martínez (Donna Elvira), Jana Kuruçová (Zerlina), amb el Cor de Cambra del Palau de la Música i amb la direcció musical al fossat del mestre Guillermo García Calvo. Tots els nombrosos figurants representen "les ànimes de Don Giovanni", diu Schwab.

Una fugida endavant

Don Giovanni es va estrenar el 1787 a Praga amb llibret de Lorenzo da Ponte i música de Mozart i la producció és fidel a tots dos, "sense l'avorriment d'altres muntatges", ha dit Seuferle i "amb sorpresa final", ha avançat el baríton. El personatge, "que fa el mal amb l'esperança de trobar-se Déu", no té res de l'eròtica masculina habitual d'alguns muntatges de segona: "Els homes poden oferir alguna cosa més", apunta el director. A més, reivindica els lligams de l'obra amb l'actualitat: "La seva única esperança és la fugida endavant -opina el director d'escena-. El veritable infern és la repetició de les coses fins a l'infinit, el cercle en el qual està atrapat el personatge. Avui no és difícil trobar persones que no creuen en res i travessen tots els límits".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT