‘Sister Act’, un convent amb molta marxa
Interpretacions de nivell i una producció a l’altura apugen el llistó d’una història feble
BarcelonaGran revetlla al Tívoli amb les màximes autoritats del país i de la ciutat i convidats famosos, amb cava i càtering, per al nou musical que la productora Stage Entertainment ( El rey León, Los miserables ) i El Terrat estrenen a Barcelona. I a fe que la producció i el resultat artístic estan a l’altura dels objectius.
El llibret de Sister Act és prou senzill i innocent: una cabaretera s’amaga en un convent després de veure com el seu amant, un gàngster dolent, mata un dels seus sicaris. La música d’Alan Menken tira clarament cap a música disco i pop dels 80 sense gaires exigències. L’espectacle necessita, doncs, una posada en escena i unes interpretacions que omplin la feblesa de la història. Totes dues qüestions estan resoltes de manera admirable. La posada en escena té ritme, les coreografies són molt dinàmiques i els gags funcionen. Aquí, del que es tracta és de passar-s’ho bé. De crear bon rotllo. Aconseguit.
Pel que fa als intèrprets, cal destacar que el càsting ha estat un encert gairebé absolut -el gairebé és pel paper del policia enamorat, un actor amb bona veu però que no acaba de construir la caricatura-. Peccata minuta. La barcelonina Mireia Mambo Bokele, educada teatralment a Londres, és una bona actriu i una molt notable cantant, i la seva Deloris van Cartier arrossega la resta de monges per la seva vitalitat i ganes de viure. Àngels Gonyalons canta poc, però conserva una vocalització i una veu de les millors de l’espectacle. Atenció a la creació del Monsenyor que fa Fermí Reixach, incloent una desfilada de casulles impressionant. Òbviament el màxim al·licient és el cor de monges, que sona fantàstic i entre les quals hi ha tres actrius en el punt just de gràcia i bona veu com la germana Maria Patricia (Malia Conde), la novícia Maria Roberta (Gara Roda) i la directora del cor, Maria Lázaro (Sílvia Abril).
El conjunt destil·la una plàstica de còmic realista i la part final no amaga la relació amb les revistes del Paral·lel. Sister Act és un espectacle entretingut per al gran públic que potser l’únic problema que hi trobarà és el preu de les entrades, lògic, d’altra banda, en una producció amb una setantena de sous per pagar cada dia.
