Teatre i política a Catalunya: 10 muntatges des de 'Camí de nit, 1854', fins a 'Polònia, el musical'

BarcelonaEl teatre és, probablement, l'art on la càrrega política de les obres pot agafar més volada, quan l'escenari i la platea es convertixen en una àgora, en un lloc de trobada per al debat i l'intercanvi d'idees, independentment del to de la peça. Des de fa quatre dècades, nombrosos dramaturgs i directors de l'escena catalana han portat a l'escenari temes polítics des de perspectives tan diverses com el teatre d'objectes, el teatre document, el mim i el musical.

Coincidint amb la presentació de 'Polònia, el musical', repassem la tradició del teatre polític català en deu muntatges:

1. 'Camí de nit, 1854'. De Lluís Pasqual (1976)

La figura del dirigent obrer Josep Barceló Cassadó, executat el 1855 per ordre del capità general de Catalunya Juan Zapatero y Navas, i l'agitació obrera que Barcelona va viure durant el bienni progressista van protagonitzar la primera obra del Teatre Lliure. A més de la direcció, Lluís Pasqual també va signar el text de l'obra, en la qual també hi va participar Anna Lizaran.

2. 'La torna'. D'Els Joglars (1977)

L'espectacle recrea els darrers dies de la vida del delinqüent Heinz Chez, l'home que va ser executat el mateix dia que Salvador Puig Antich perquè el règim franquista volia restar importància política de l'activista. L'espectacle va aixecar una polèmica històrica. Els membres de la companyia van ser sotmesos a un tribunal de guerra i l'opinió pública catalana i fins i tot la internacional els van donar suport i es van manifestar a favor de la llibertat d'expressió.

3. 'Mori el Merma'. Companyia La Claca (1978)

La Claca –i més endavant Els Joglars– va fer servir la crítica al poder absolut que Alfred Jarry va fer a 'Ubú rei' per bastir el seu propi qüestionament del poder. A més de la seva qualitat, 'Mori el Merma' és recordat perquè Joan Miró va dissenyar els figurins dels personatges. Algunes de les escenes remetien a la mort de Franco, però Joan Baixas, el creador del muntatge, no va voler subratllar en excés la càrrega política de la peça. Es va preestrenar a Mallorca el 1977, va arribar a Barcelona el 1978 i assolir un èxit internacional.

4. 'Ubú president'. D'Els Joglars (1995)

El 1995 la companyia va "remodelar" l''Operació Ubú' que havia estrenat el Teatre Lliure el 1981 i va apuntar directament al president Jordi Pujol. "L'Ubú-Excels penetra diàriament en la nostra intimitat i, emparat pel seu càrrec, renya, aconsella, amenaça, moralitza i pontifica a tot un poble de seny", va escriure Albert Boadella al programa de mà de l'espectacle. Arran del Cas Pujol, el director va insistir que el seu muntatge havia sigut premonitori. El crític teatral Juan Carlos Olivares va analitzar com Els Joglars van retratar el pujolisme amb aquest article.

5. 'Crónica sentimental de España'. De Manuel Vázquez Montalbán. Direcció de Xavier Albertí (2006)

Una de les constants de la trajectòria de Xavier Albertí és traslladar a l'escenari textos no teatrals. Una altra és el seu interès pels gèneres teatrals com el cabaret o la revista. 'Crónica sentimental de España' li va permetre reunir aquestes dues premisses. Estrenat a la Sala Muntaner, l'espectacle analitzava com la cançó popular va servir per forjar l'imaginari col·lectiu del franquisme.

6. 'Après moi, le déluge'. De Lluïsa Cunillé. Direcció de Carlota Subirós (2007)

Aquesta obra parteix d'un encàrrec que el Teatre Lliure va fer a l'autora i té l'origen en un informe de la FAO. El títol fa referència a les paraules el dictador pronunciades pel dictador Mobutu Sese Seko. L'acció transcorre en un sol escenari, l'habitació d'un hotel de Kinshasa on es troben una dona i un home occidentals. Ell treballa per a una companyia sud-africana dedicada a la comercialització del coltan, un mineral descobert en els darrers anys i que es troba, per exemple, als telèfons mòbils. Ella treballa d'intèrpret per als homes de negocis que s'allotgen a l'hotel. Tot i que els dos personatges no ho volen, els estralls del colonialisme a l'Àfrica van apareixent al llarg de la seva conversa.

7. 'Dictadura-Transició-Democràcia'. De Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé; Roger Bernat; Jordi Casanovas i Nao Albet, i Marcel Borràs (2010)

'Dictadura-Transició-Democràcia' va ser un dels projectes més destacats del Teatre Lliure el 2010. Està format per quatre peces breus. Cadascuna d'elles està ambientada en l'any de naixement de l'autor: 1962, 1968, 1978 i 1989. Amb aquest muntatge el Lliure volia fer una panoràmica de la nostra història recent des de les perspectives de quatre generacions diferents.

8. 'Ruz-Bárcenas'. De Jordi Casanovas (2013)

La dramatúrgia està construïda a partir de les declaracions que Luis Bárcenas va fer davant el jute Pablo Ruz el 15 de juliol del 2013. Jordi Casanovas només va modificar, retallar i reestructurar alguns fragments dels escrits. 'Ruz-Bárcenas' es va estrenar a Madrid al maig, desembarcarà a Catalunya dins el festival Temporada Alta i es podrà veure al Teatre Lliure del 16 al 21 de desembre.

9. 'La supervivència de les lluernes' (2014)

La companyia La Minimal Teatre és hereva dels mètodes actorals de José Sanchis Sinisterra. A partir de textos d'aquest dramaturg i de Juan Mayorga, la companyia fa un retrat crític de la Transició, sobretot de les oportunitats de fer canvis polítics i socials que la classe política va deixar passar de llarg. Es va estrenar a la passada edició de la Fira de Tàrrega i es podrà veure dins el Temporada Alta el 30 de novembre.

10. 'Polònia, el musical'. De Jordi Galceran i els guionistes del programa 'Polònia' (2014)

Després de 'La família irreal', l'equip de Polònia ha decidit posar molt d'humor al procés sobiranista amb la seva pròpia la cimera del dia D entre Artur Mas i els partits pro consulta. Jordi Galceran, l'autor de l'obra juntament amb els guionistes del programa, ja havia convertit un tema sensible en una comèdia. Fa pocs anys va barrejar un terrorista etarra i la droga de la veritat a 'Burundanga'.