MÚSICA
Cultura 11/10/2014

The Mamzelles donen la cara per la música

El trio barceloní publica el disc ‘Tòtem’, que recull influències de Stromae, Lykke Li i M.I.A.

X.c.
3 min

Barcelona“Estem d’acord en tot”, fa broma Paula Malia. Les seves companyes, Paula Ribó i Bàrbara Mestanza, ho corroboren. És la manera que tenen The Mamzelles de tancar files i reivindicar les cançons de l’àlbum Tòtem (DiscMedi, 2014), que presentaran en directe a La [2] de l’Apolo el 6 de novembre. “El nou disc és un reflex de tot el que ens ha passat en els últims dos anys, perquè ens han passat moltes coses a una velocitat molt ràpida. I això també ens ha fet créixer”, diu Malia.

Des que van publicar Que se desnude otra (2012), el trio ha experimentat l’impacte de la popularitat, sobretot per la seva participació en la campanya institucional Envàs, on vas? També han patit el masclisme. “Sense parar”, precisa Mestanza. “Moltes vegades a les proves de so abans d’un concert els homes ens fan sentir com si fóssim extraterrestes -explica Ribó-. Et miren com dient: «A veure què faran aquestes»”. Crec que en general les dones acceptem com a normals coses que no haurien de ser-ho”, diu Mestanza. I encara més agressives han sigut algunes reaccions a les xarxes socials, especialment a Twitter. “Trobo que a Twitter hi ha molts homes, o almenys són els que més parlen. I a vegades els comentaris que hi fan no són valorant la nostra feina, sinó altres aspectes”, conclou Mestanza, que recorda que el sexisme també apareix en entrevistes. “Una periodista ens va dir un dia: «Teniu tots els nois de la redacció molt revolucionats per venir a veure-us, com que sempre ensenyeu tanta cuixa...» Bé, espero que també vinguin per la música”, explica Mestanza.

“Fer justícia a la feina musical”

Justament la música ha adquirit més rellevància en unes Mamzelles que han reduït el pes teatral de la proposta. “No abandonem del tot la part teatral, però sí que han desaparegut els personatges”, assegura Ribó. “No es tracta tant de voler fer fora el teatre com de voler donar la cara”, afegeix Mestanza. “I hem volgut que el nostre univers no només siguin les lletres de les cançons, sinó que la música també sigui important. Per això hem produït el disc amb Santos & Fluren”, diu Malia. Amb Santos Berrocal i Florenci Ferrer, l’equip de producció de Blind Records que treballa amb Sidonie i Love of Lesbian, entre d’altres, les Mamzelles han obert “un nou camí”. “Hem invertit tant de temps i tantes energies treballant la música amb ells que el directe ha de fer justícia a aquesta feinada”, reconeix Malia.

Van triar Santos & Fluren després d’escoltar una cançó de Quart Primera produïda per ells, i van trobar que eren les persones que podien traslladar al so del nou disc un garbuix de referències que va de “les percussions directes al cor” que fa servir la sueca Lykke Li a la manera de fer del belga Stromae. “Ens agrada molt l’Stromae, perquè juga molt amb el públic i amb ell mateix, i no es posa límits”, diu Mestanza. Segons Ribó, a Tòtem “hi ha cançons que s’allunyen molt del disc anterior”, com ara En un castillo, que elles mateixes identifiquen amb M.I.A., i altres que “fan de pont” amb el que feien abans.

Aquest concepte musical acompanya unes lletres d’amor i sexe -a vegades explícit, com a Joventut -, que sobretot s’interroguen “sobre el món de les dones”, i on els homes són “un contrapunt”. “Hi havia un anhel de connectar amb nosaltres mateixes, de donar-nos suport entre nosaltres”, diu Mestanza.

stats