El Tricentenari BCN s’acomiada amb dos milions d’assistents

BarcelonaTretze mesos de commemoració, gairebé 400 activitats programades, 150 espais de la ciutat i prop de dos milions d’assistents a exposicions, conferències i altres propostes “quantificables”. És a dir, que no s’hi inclouen ni els visitants del Born ni les activitats a peu de carrer. És el balanç del Tricentenari BCN, que al llarg de més d’un un any i en diferents equipaments i barris de la ciutat ha volgut explicar com era la Barcelona que es va enfrontar a Felip V el 1714. El seu comissari, Toni Soler, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, van remarcar ahir que la celebració, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, ha volgut ser inclusiva i tenir rigor acadèmic però no ser academicista. “Hem volgut fer un esforç sincer perquè cap barceloní se’n pogués sentir exclòs. Hem intentat que fos un relat obert, urbà i contemporani i amb una idea no rígida ni de la història ni de la catalanitat”, va dir Toni Soler.

El Tricentenari ha coincidit amb la proximitat d’una data molt connotada políticament: el 9-N. “Ha sigut un risc constant al qual hem hagut de fer front. Hi hagut moltes controvèrsies que ens hauríem estalviat si no hagués coincidit amb el procés polític”, assegura Soler, que afegeix que al llarg de dos anys ha tingut un contacte constant amb entitats de tota la ciutat i amb tots els grups municipals per ser al màxim d’inclusius. “Hem tingut l’assessorament dels historiadors, sobretot de Joaquim Albareda i Agustí Alcoberro -explica Soler-. No hem de tenir por de la història ni de les polèmiques, conèixer el passat és un dret de tots els ciutadans i la història té èxit, només cal anar a les llibreries. Hem constatat la curiositat dels barcelonins de tots els orígens i condicions pel seu passat com a vivència humana”.

Una ciutat pròspera

L’ Auca del Born, l’espectacle dirigit per Jordi Casanovas que a través de 48 escenes explicava com era la vida al barri abans del 1714, va inaugurar el 9 de setembre del 2013 l’espai del Born Centre Cultural i va donar el tret de sortida al Tricentenari barceloní. Amb aquest espectacle, que va atreure 127.000 persones, es volia mostrar una ciutat pròspera, viva i dinàmica, i canviar la imatge de penúries que sovint s’havia volgut donar de la Barcelona del segle XVIII.

Moltes de les publicacions que ha impulsat el Tricentenari han enderrocat alguns mites i han permès conèixer moltes facetes d’aquesta ciutat que va resistir durant més de tretze mesos l’atac de les forces borbòniques. Entre aquestes publicacions destaquen Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714 (Empúries), d’Albert Garcia Espuche; Barcelona 1714: Els gravats de la guerra de Successió, d’Agustí Alcoberro; La guerra de 1714, de Joaquim Albareda i Joan Esculies, i 1714. El setge de Barcelona, de Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez. També s’han fet moltes reedicions, com La guerra de successió i els setges de Barcelona (1697-1714),de Josep Maria Torres i Ribé.

Divulgació

Més d’un any de celebracions han aconseguit, segons Ciurana, que pràcticament tothom sàpiga què va ser la Guerra de Successió: “La gran majoria de la població barcelonina sap què va passar”. Les exposicions més vistes al llarg d’aquests tretze mesos han sigut La Barcelona del 1700. De les pedres a les persones, amb 171.069 assistents, i Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, amb 170.047 visitants. Totes dues es podran continuar veient fins a la tardor del 2015 al Born Centre Cultural. Altres exposicions han explicat molts altres aspectes del setge: des de com van viure els combats monges i capellans, a Monestirs urbans en temps de guerra, fins a la vida científica de la Barcelona del 1700, a Salvadoriana. El gabinet de curiositats de Barcelona, o les composicions de l’època a Les músiques del 1714.

“Com a llegat, el Tricentenari deixa moltes publicacions de recerca, activitats artístiques com el mural del petó de Joan Fontcuberta, plaques de memòria, material pedagògic, composicions com Catalunya 1714,de Salvador Brotons, o la Setmana de Novel·la Històrica”, defensa Ciurana. Molts altres esdeveniments han esquitxat un calendari molt farcit. Hi hagut conferències, congressos, festivals literaris, itineraris i passejades.

Un dels més destacats va ser Els tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, en què ponents de 25 universitats europees van debatre, entre moltes altres coses, sobre la diplomàcia bruta a la cort del 1713. També s’han fet molts actes a peu de carrer. Des del piromusical de la Mercè fins a BCN Re.set , una sèrie d’instal·lacions efímeres que van crear arquitectes d’arreu del món en diferents racons de la ciutat i que s’inspiraven en la identitat, la llibertat o la democràcia.

El futur del Born Centre Cultural

El Born Centre Cultural, ubicat on l’11 de setembre del 1714 hi va haver la derrota definitiva davant les tropes de Felip V, va néixer ara fa tretze mesos precedit de polèmica. La ciutat es va dividir en dos blocs: els partidaris de fer la gran biblioteca provincial i els favorables a conservar els vestigis de la Barcelona del 1714 en tota la seva extensió. Va guanyar la segona opció i durant la celebració del Tricentenari aquest espai és el que ha atret més visites i ha centrat més activitats. Fins al desembre no es detallaran les xifres del 2014, però a l’estiu el consistori va afirmar que del setembre del 2013 al juny del 2014 l’equipament havia rebut dos milions de visitants i havia ingressat 680.000 euros, una xifra que superava la previsió del consistori, que havia calculat 640.000 euros en tot l’any. Fins a la tardor del 2015 continuarà l’exposició temporal Fins a aconseguir-ho. El setge de 1714. A partir d’aleshores el director del centre, Quim Torra, haurà de definir una nova exposició.