Les claus del Brossa visual

Barcelona“No és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació”, va dir Joan Brossa de la poesia visual, el camp de la seva producció que sovint serveix al públic de porta d’entrada al seu univers. Enciclopèdia Catalana acaba de publicar 160 poemes visuals, pràcticament tots els que va publicar en carpetes de serigrafia i litografia, en un llibre de bibliòfil. Es calcula que el total de la seva producció està a l’entorn dels 1.300 poemes visuals. A més de ser un llibre de luxe (costa 990 euros), aquesta publicació suposa el catàleg raonat de l’obra gràfica de l’autor i inclou estudis de Glòria Bordons, la gran experta en Brossa, i del professor de la Universitat de Bordeus Marc Audí, autor d’una tesi doctoral sobre la poesia visual de l’autor.

“Brossa ho abraça tot”, va afirmar Bordons sobre com el poeta va treballar els mateixos temes en els diferents vessants de la seva producció. Brossa, segons Audí, “va evitar donar una interpretació dels seus poemes visuals, perquè volia que no tinguessin una solució sinó que duguessin a un estat de suggestió permanent”. Així i tot, a continuació tractem els seus motius recurrents.

L’abecedari

L’alfabet no està vinculat a cap llengua i té sobretot valor gràfic

Molt sovint Joan Brossa va fer servir l’alfabet i les lletres que el formen com a motiu gràfic i el va sotmetre a tot tipus de manipulacions. La lletra A pot evocar l’origen de l’escriptura. Capgirada, es converteix en un cap de bou. Les vocals, aïllades, també poden aparèixer als números de màgia i poden simbolitzar persones, com la O de Hitchcock. En una obra del 1982, Brossa les va col·locar al lloc de les serres d’una clau, per subratllar el poder de la literatura per obrir les portes a altres mons.

Els barrets de copa

Evoquen dos personatges molt distants: un burgès o un mag

Els barrets de copa, si estan drets, són un burgès. Capgirats, representen un mag. A l’obra Vampir, Brossa els concentra tots dos. Sobre la reproducció del contracte d’una hipoteca, hi ha un número de màgia macabre. En comptes d’un conill, del barret en surt un vampir.

Les cartes

Les crítiques a l’Espanya franquista i altres lectures

A més de fer-hi jocs de mans, Joan Brossa va fer servir les cartes de la baralla espanyola per criticar l’Espanya franquista: a Espanya 75 va fer una esvàstica amb espases i bastos. En altres poemes va fer servir les cartes amb altres objectius. En una obra va superposar la secció d’una piràmide egípcia sobre el fragment d’una carta d’oros: ¿una referència als tresors de les tombes, o al sol inclement enmig del desert?

El faune

La vigència dels personatges mitològics i ancestrals

Un altre dels personatges més estimats per Brossa és el faune, com a representant del Carnaval i de la transgressió. Al poema Faune el va situar just al mig de la A i la Z, entre el principi i la fi.

Els insectes

Escarabats, mosques, saltamartins i altres criatures

Els egipcis tenien els escarabats per criatures sagrades, i també van fascinar Joan Brossa, així com altres insectes com les mosques i els saltamartins. Altra vegada, la lectura és oberta. Hi ha un poema visual que consisteix en un escarabat al damunt d’un perfil de Stendhal. ¿És una lloança a l’autor, o una crítica?

Les mans Un reflex de la feina minuciosa que hi ha darrere els poemes

Unes mans que surten d’uns binocles, com si volguessin atrapar tot el que veuen. A més d’aquesta imatge que representa la voracitat creativa, les mans remeten a la cura amb què Brossa feia els collages.

Els signes

L’altre vessant del valor gràfic que Brossa donava a l’escriptura

Són el complement de les lletres i “subratllen el valor gràfic de la llengua”, diu Audí. A Blasfèmia els va posar dins un globus, com si fossin les paraules gruixudes d’un còmic.

El teatre

La burocràcia amagada sota la forma de l’oci burgès

1939-1975 està protagonitzat pel plànol de la platea d’un teatre on la Llibertat no té lloc per seure. Els elements teatrals dels poemes visuals de Brossa solen fer referència als aspectes mercantils del teatre, com les taquilles. ¿Una crítica al teatre burgès i a la burocràcia?

Wagner

Brossa va ser un gran admirador de l’autor de La valquíria

La música va ser una de les fonts d’inspiració preferides de Joan Brossa. Admirador de Wagner, li va dedicar dos poemes visuals memorables. Al primer va fer el retrat del compositor amb ombres xineses. El més recent, actualment exposat al Macba, juga amb el logotip de Volkswagen, que va convertir en “Volkswagner”.