El claustre de Palamós: massa bell per ser vell

BarcelonaEl claustre d’estil romànic descobert el 2012 a Palamós va ser realitzat a principis dels anys 30, probablement en el solar del barri de Ciudad Lineal de Madrid on va estar instal·lat fins al 1959, quan el van traslladar a Palamós, amb l’objectiu de vendre’l en el mercat d’antiquaris. Aquestes són les principals conclusions de l’informe que el catedràtic d’història de l’art de la Universitat de Girona i exdirector del Museu Nacional d’Art de Catalunya Eduard Carbonell va redactar per encàrrec de la direcció general del Patrimoni de la Generalitat.

Els resultats de les investigacions, en què van col·laborar prop de 50 persones, es van fer públiques ahir i s’acabaran de desenvolupar aquest migdia en unes jornades científiques amb historiadors, restauradors i geòlegs que van arrencar ahir a la tarda al Palau Moja. L’informe, amb tretze annexos de prop de 800 pàgines “inclou dinou conclusions en l’estudi de la pedra, onze en el de l’arquitectura i divuit en el de la història de l’art”, va subratllar Carbonell sobre els principals àmbits d’estudi de l’obra. Així mateix, l’expert va insistir que al començament del segle XX era habitual construir nous edificis amb estils historicistes. “Al mateix barri de Ciudad Lineal on hi havia el claustre es va construir l’any 1924 una església d’estil mudèjar”, va dir Carbonell.

Un ‘remake’ d’un claustre d’Osca

Les conclusions de l’informe es distancien de les del primer estudi fet públic el juliol del 2012. Aleshores es va afirmar que els arcs contenien un nombre indeterminat d’elements medievals, però els experts ara ho descarten. El dictamen és exhaustiu i recull que els arcs descoberts a Palamós són una rèplica a escala més gran dels de San Juan de la Peña, a Osca. Fins i tot les bases de les columnes són una còpia de les de la restauració d’aquest conjunt. Alguns dels capitells estan inspirats, entre d’altres, en els del claustre del monestir de Santo Domingo de Silos. Les conclusions descarten la vinculació de l’obra amb la catedral vella de Salamanca i també apunten el possible autor: Ricardo García Guereta, l’arquitecte que va restaurar la seu de Salamanca entre el 1918 i el 1927. A més, es dóna la coincidència que García Guereta vivia al barri de Ciudad Lineal.

La datació recent del claustre es basa en l’excessiva homogeneïtat i la uniformitat del conjunt, el fet que no s’hagi trobat morter antic en la construcció i que alguns components químics de la pàtina de les pedres data dels segles XIX i XX i no del XII. A més, els experts afirmen que la pedra està treballada i tallada amb eines i tècniques habituals als segles XIX i XX, cosa que pot justificar que no s’hagin trobat marques de picapedrers, molt habituals a l’Edat Mitjana. També és sospitós que totes les pedres del claustre tinguin les mateixes dimensions, “cosa que no passa en els monuments romànics”, diu l’estudi. El claustre “està fet d’un sol cop i no està construït per parts diferenciades”, diu el text.

Els especialistes també han tingut en compte la mida dels capitells, massa grans en comparació amb els medievals, i que aquests elements no presentin pèrdues en les parts més delicades, un fet més que probable si les peces tinguessin segles d’història. Pel que fa la protecció del claustre per part de la Generalitat, Joan Pluma, el director general del Patrimoni, va afirmar que incorporaran “el document i el dictamen amb les seves conclusions” a l’expedient que s’està elaborant, però no va avançar si es retirarà la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional que té provisionalment.