Khatia Buniatishvili va començar a tocar el piano als 3 anys. Als 10 ja feia el seu primer concert fora del país on va néixer, Geòrgia. Ara que en té 26, ja no se'n pot parlar únicament com un jove valor: ha passat per bona part dels millors auditoris del món.
L'any passat, al concert que vas fer al Palau de la Música, vas triar peces de Prokófiev, Beethoven i Chopin. Aquesta nit interpretaràs Mussorgski, Schubert, Ravel i Chopin. Com selecciones el repertori?
Són peces de compositors que estic tocant des de fa poc temps. M'agrada provar peces noves, com ara els Quadres d'una exposició , de Mussorgsky, o els Scherzi número 2 i número 3, que no apareixen al disc de Chopin que vaig enregistrar el 2012.
¿Recordes la primera vegada que vas actuar a Barcelona?
Va ser fa uns quants anys, tot i que no sabria precisar quan va ser. Era una sala petita... Tot el que sabia de la ciutat era gràcies a la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona , de Woody Allen.
T'influeix gaire, la recepció del públic, quan toques?
Intento que no sigui així. L'energia del públic sempre és positiva, però la meva feina és molt íntima. Quan estic sola amb el piano, m'oblido del que passa al voltant. La concentració és una part important de la meva feina. Ara bé, la calidesa del públic del sud d'Europa és positiva.
En aquest moment de la teva carrera què és més important, per a tu, la tècnica o l'instint?
La tècnica és la capacitat de fer coses difícils: és important, però fins a cert punt. L'instint el valoro molt, perquè et permet trencar amb el que s'espera de tu. Cal tenir en compte l'originalitat, també, que és allò que ens diferencia els uns dels altres.
El 7 d'octubre coincideixes amb Martha Argerich i Daniel Barenboim a Berlín, en un concert pels drets humans a Rússia. Què ens en pots avançar?
Els drets humans encara no són respectats a Rússia. Una part dels territoris de Geòrgia estan actualment ocupats pels russos. Hem passat prou guerres al segle XX per saber que les polítiques imperials no fan cap bé. Així i tot, el govern rus continua castigant les minories, empresona gent per motius polítics i persegueix l'homosexualitat.
Com ha canviat el panorama musical a Geòrgia, després de l'ensorrament de l'URSS?
Un dels grans canvis ha estat que les fronteres estan obertes. Ara podem saber què passa a l'altra banda del món. I podem anar-hi.
Has estat en contacte amb la pianista argentina Martha Argerich des de fa anys.
Mai no m'ha fet classes de piano. D'ella n'he après unes quantes lliçons humanes i artístiques. És una pianista genial, sobretot una persona molt generosa.
Amb quin compositor clàssic tens més sintonia?
Una gran descoberta va ser Modest Mussorgsky, als vuit anys.
Una recomanació pop?
Sting, en solitari.
