Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Amb l'esquena ben a punt

Josep Vergés i Fàbregas (1903-1984), traductor dels dos volums d'Odes i Epodes , dóna una interessant notícia preliminar sobre l'última remesa de poemes de lloança d'Horaci. En relació al tema central de la segona oda escriu: "Les quatre primeres estrofes són un elogi del valor militar, però a partir de la cinquena l'elogi s'estén a la vàlua personal, a la virtut en el sentit actual d'aquest mot". Abans de passar a les qüestions de caire més íntim, Horaci escriu el conegut "Dulce et decorum est pro patria mori " ("És dolç i honrós morir per la pàtria"), al qual s'hi afegeix una segona sentència més pròxima als nostres dies: "La Mort també encalça el guerrer que fuig i no estalvia les sofrages ni l'esquena poruga del jovent pusil·lànime". Resolta a perseguir tothom -sense excepcions-, a l'oda horaciana la Mort fa un esforç especial per castigar el guerrer fugitiu (té la seva lògica, si ens fixem que el camp de batalla és l'escenari del text); així i tot, sorprèn que el poeta no s'estigui de remarcar la punició de "les sofrages" i "l'esquena poruga" del "jovent pusil·lànime". Els joves fa temps que reben: inexperts, malacostumats, egoistes, mandrosos, inútils i un llarg etcètera. És bonic de veure que fa dos mil·lenis la Mort -prohom dels prohoms- ja sabia amb qui calia acarnissar-se. Jo també tinc l'esquena preparada: ben a punt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT